Veneçuela té les majors reserves de petroli del món. Groenlàndia és l’illa més gran del planeta i la seva ubicació a l’Àrtic la converteix en un punt clau per al comerç i la seguretat global, a més de ser rica en or, zinc, plom, coure i urani, petroli, gas i altres recursos naturals. I sabies que també hi habiten fins a quinze espècies de balenes? La riquesa de Groenlàndia i de qualsevol terra, però, va molt més enllà perquè també és la seva gent; la que viu en un territori que està a mercè dels interessos mundials.
El negacionisme climàtic, l’espoli sense escrúpols de la natura i la llei del més fort són el sistema que vol guanyar a qualsevol preu perquè no té en compte ni els drets humans ni els drets del medi ambient. Personalment, m’entristeix molt de veure com el nostre món sucumbeix als cants de sirena que prometen prosperitat a canvi de misèria moral. De fet, aquesta és la gran història de la humanitat: la lluita fratricida que arrenca de Caín i Abel. I tanmateix, la repetim sense fi perquè què són sinó les guerres entre països i nacions? Són el neguit per posseir l’altre, per ocupar, dominar i trepitjar sense tenir en compte que sota els nostres peus només hi ha pols, la mateixa que conforma els àtoms de la nostra identitat. Il·lusos de nosaltres, ens hem acomodat a viure en bombolles individuals on ens blindem amb les nostres fortaleses pensant que en farem un escut contra tot i tothom, però no és pas així perquè en realitat només són el mirall de la nostra pròpia fragilitat.
La terra no es ven però tampoc les persones. I en un món on els diners ho poden comprar tot, per què no t’indignes davant de l’explotació sense límits a les mines de coltan, el mineral amb què estan fets tots els nostres dispositius mòbils? Fa poc, més de dues-centes persones perdien la vida a causa d’una esllavissada en una mina de coltan a la República Democràtica del Congo, per culpa de les fortes pluges. La pluja que inunda la nostra geografia també colpeja tota la terra. Pensa-hi cada cop que agafis el mòbil, que escriguis amb l’ordinador o que juguis amb la tauleta perquè, mentre nosaltres estem preocupats per tot allò que passa a casa nostra, no som els únics que plorem en silenci. Però, si tenim el cor tancat, mai no podrem veure ni tampoc abraçar el dolor dels nostres germans.
(Imatge: Marta Finazzi)
