Del que es veu al que no es veu

Aquest podria ser el títol d'un llibre de poesia, on lescriptor vessa en paraules la bellesa del món, o també la dun assaig filosòfic quan hom comunica la profunditat del que és real. Però, no, és el títol dun escrit sobre la realitat, nosaltres i com pregar.

Tot el que ens entra pels sentits, si ho fem amb atenció, ens desclou noves dimensions de la vida tan reals com real és el que hem vist, tocat, escoltat o olorat.

Tenim molts exemples al nostre envoltant.

Fa unes setmanes sintentà desnonar uns veïns, no els van renovar el contracte per poder convertir ledifici en pisos de lloguer temporada. El dia assenyalat una multitud es va fer present per evitar-ho, determinada a tornar a venir tots els dies que sintentés. En veure el ferm suport de la ciutadania, es va trobar una solució. La realitat que es va veure, la multitud de ciutadans anònims donant el seu temps a qui estava en situació de vulnerabilitat, ens parla de la generositat, una actitud que no es veu i que no simprovisa. I va ser aquesta que posà les persones en moviment. Quantes altres coneixien que es produiria el desnonament, però no es varen fer presents? El que no es veu és lorigen del canvi que es veu.

El tren ofereix un altre exemple. Dins dun vagó pots trobar un grup dadolescents burletes asseguts al costat duna silenciosa parella davis, a prop duna família dimmigrants que amb prou feines aconsegueixen fer callar la seva criatura. Més enllà, una noia conversa amb el seu gosset; un home jove fa feina amb lordinador; una senyora, amb posat fatigat, mira en el seient del davant a qui està doblegat i cobert per una dessuadora amb caputxa.

El que percebem a través dels nostres ulls, oïdes, olfacte és molt probable que es tradueixi immediatament en judicis fàcils. En canvi, depèn de la qualitat de la nostra atenció el fet de veure en aquestes persones la inseguretat del jovent, la pacífica saviesa de haver viscut, lesforç de qui lluita per una vida millor, la necessitat humana dafecte, lafany per obrir-se camí a la vida, la debilitat de l’ésser humà i el sentir-se enfonsat sota el pes de viure.

Aquestes situacions internes són el revers de què veiem i són tan reals com tot el que ens entra pels nostres sentits, i segons com els veiem, actuarem.

Aquests són dos exemples dels que la vida quotidiana nestà plena.

Pregar la realitat significa adornar-se de la importància del que no es veu per a poder canviar el que es veu. En altres casos, significa passar dallò que es veu a allò que no es veu, així sevita reaccionar amb prejudicis, i es pot actuar, segons les pròpies possibilitats, d’acord amb la situació de la persona.

En tots dos casos, actuar segons el que no es veu és el que fa justícia a la realitat. Si aquestes paraules poden semblar una formulació abstracta, les següents paraules de Jesús «Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin; aquest és el resum de la Llei i els Profetes» Mateu 7:12 són més entenedores i incisives.