Salvador de tota la vida,
els dies passaven i jo no et responia.
Vaig arribar a preguntar-me:
Tinc veritable necessitat de Déu?
S’havien aixecat murs de vacil·lacions i de dubtes,
que em feien caminar lluny de tu.
Tu, Jesús, el Crist, presència misteriosa,
Tu m’has esperat.
En el fons de les meves contradiccions
i fins de les meves rebel·lions interiors,
he percebut de nou aquesta claredat de l’Evangeli:
el teu amor no és una paraula buida,
és la teva continuada presència,
la teva confiança, el teu perdó.
He comprès que, per l’Esperit Sant,
Tu, el Ressuscitat,
vivies en mi i no m’havien deixat mai.
Tu m’havies estimat abans que jo t’estimés.
Tornant a la font, aquí em tens
disposat a dir-te una vegada i una altra
un sí per sempre, el Sí de la Verge Maria.
Una llum sorgeix i una albada s’aixeca al meu cor.
I sentiré sempre de nou la teva crida,
sense esperar més, segueix-me!
Germà Roger, de Taizé
