Em sento pelegrí, caminant.
On inicio el meu pelegrinatge? On em porta?
M’endinso avui en un pelegrinatge interior
que em condueix del dubte a la confiança,
de la paràlisi a l’acció,
del silenci còmplice al silenci reparador...
Voldria ser un d’aquests pelegrins anunciadors del Regne
amb fets més que amb paraules,
lleuger d’equipatge i a vessar de confiança i d’entusiasme.
Si entro en una vila o en un poble i algú em rep i m’acull,
quedar-m’hi fins que me’n vagi.
Com podria ser d’altra manera?
Això vol dir atenció plena.
Viure l’ara i l’aquí.
Estar pendent de qui m’acull,
de qui em necessita, de qui em parla.
I desitjar la pau,
per als qui són a la vora i per als qui son lluny.
La desitjo, la sento, l’espero.
Jaume Casassas
Fotografia: Jon Tyson. Unsplash
