Avui, aquest diumenge de mitjans d’agost, al pic de l’estiu, ens trobem, també, per donar gràcies a Déu i escoltar la seva paraula. Ho necessitem per a viure.
Ens situem. Avui, diada de St. Llorenç, el màrtir ens ho deixa ben clar. El més valuós de l’Església són el pobres. La riquesa de l’Església està en poder servir els pobres. Dimecres passat, dia 6, recordàvem el 80 aniversari d’un fet ominós de la nostra humanitat: la primera bomba atòmica. Divendres vinent celebrarem, amb goig, l’Assumpció de Maria. Una dona de la nostra humanitat participa de la vida de Déu. Llums i ombres planegen sobre la nostra humanitat. Acompanyats, ben acompanyats, seguim caminant.
L’Evangeli d’avui podríem entendre’l com quatre pistes que Jesús ens ofereix per viure una vida plena, joiosa, autèntica. Humana. Cristiana. La Bona Notícia de Jesús, per a nosaltres, avui, ens recorda quatre ensenyaments molt importants. Transcendentals, gairebé.
1.- No tingueu por.
Podem -i hem d’aprendre- a viure sense temor. Sense angúnies ni angoixes. Amb confiança. Amb total confiança. No estem sols. No estem “deixats de la mà de Déu”. La realitat i el món és el que és. A cops, molt desconcertant. Molt fosc. Cert. Però podem viure sense por. Amb la confiança de saber que, sigui el que sigui estem a les mans d’un Pare que ens estima. Amb l’alè que ens dona experimentar que Crist -passant pel mal i la mort- els ha vençut a tots dos. Ni el mal ni la mort tenen la darrera paraula. Que la por no us paralitzi. No tingueu por. Viviu sense por. Podeu fer fora -ben lluny- la por!!!
2.- El Pare us ha donat el Regne.
No l’hem d’aconseguir, ni guanyar, ni fer mèrits. Ni sumar punts, ni arribar a cap “nota de tall”. El Pare ens estima tantíssim que ens l’ha regalat. És do. Regal. L’ha posat, ja, a les nostres mans. L’ha dipositat a les nostres mans. Com a projecte engrescador. Com a oferta i tasca. La nostra resposta, en acollir-lo, ens mou a completar-lo, ampliar-lo, fer-lo arribar a tants germans i germanes. Anar més enllà. Amb esforç, certament. Però amb el goig d’haver-lo rebut com a do. I, precisament aquest goig ens mobilitza en la nostra resposta. Agraïda resposta.
3.- Compartiu, no acumuleu.
“Compatir-ho tot és font de riquesa...” Ben cert, d’una altra riquesa. No econòmica-financera. Riquesa, qualitat, fons d’humanitat. Vida significativa, lliure i fraterna. No acapareu. Que no se us emboti l’enteniment amb l’afany -sempre insaciable- de posseir, tenir. Tenir més. Encara més. No us enganyeu sentint-vos segurs... sota bigues corcades. Ai, quina pena!, si posàveu el cor en seguretats materials... tan insegures.
Compartiu. Ateneu els qui estan en necessitat. Als qui la vida ha afavorit menys. Compartiu. No acumuleu. Mireu al vostre voltant. És font de vida.
4.- Viviu conscientment.
Ara. Avui. Aquest moment. Ni atrapats en un passat que ja no existeix, ni somniant truites futures que, potser, mai arribaran a fer-se.
Viviu conscientment. Amb plena consciència d’on sou i com esteu. Lluny de viure anestesiats, autòmates rutinitzats, portats pel corrent, per la moda, pel “pilot automàtic”. Pel que tothom fa o diu.
Vetlleu. Estigueu a l’aguait. Escolteu. Adoneu-vos-en. La realitat parla. El Pare parla! Com vol, quan vol. A la manera que vol, per boca del qui menys pensaríeu. Estigueu atents. Viviu conscientment. Cada moment és important. El moment més inesperat pot ser autènticament transcendental, si esteu en disposició de captar el seu ensenyament, la seva revelació, el seu missatge... Viviu conscientment!
Fotografia: Juan Carlos Fernández
