L’EVANGELI D’AVUI: DOS TITULARS DE PORTADA DE DIARI
(L’un li donen a Jesús; l’altra el recorda Jesús mateix)
1. Primer titular: El sanguinari Pilat
-- “Jesús és assabentat que el sanguinari Pilat ha fet assassinar uns galileus mentre oferien el seu sacrifici a l’altar del Temple, barrejant llur sang amb la dels holocaustos”.
Pilat fou un sanguinari que governava amb crueltat. La seva inhumanitat li va fer perdre el càrrec, Roma el va cessar. En els dies de Jesús encara no havien pres cos els grups violents zelotes, però ja hi havia brots aïllats de resistència armada, era com una mena de violència subterrània. Doncs bé, en una de les batudes policials uns galileus deurien ser enxampats mentre oferien el seu sacrifici en el Temple: “la seva sang quedà barrejada amb la de les víctimes dels sacrificis que oferien”. Dramàtic...! Una escena sovintejada en els dies de Jesús.
2. Segon titular: La terrible desgràcia de la torre de Siloè
-- “Jesús recorda l’accident de la torre de Siloè del Temple de Jerusalem, que en desplomar-se va causar 18 morts”
Una de tantes tragèdies, desgràcies naturals de cada dia. Hores i dies rescatant cadàvers sota els blocs de pedra, angúnies per trobar familiar ferits però vius, plors i laments que omplen de dol tantes famílies...!
Dues pàgines dels nostres diaris de cada dia, i de les converses del poble en els dies de Jesús. Són la trobada brutal amb el misteri del dolor provocat per la injustícia (Pilat), o per la natura (Siloè).
3. Jesús no fa un “titular” sinó “un article d’opinió”, interpreta la notícia
Diu: “¿us penseu que els passen totes aquestes desgràcies perquè eren més pecadors que els altres, o que vosaltres mateixos?”.
-
Abans que res vol deixar clar que la causa de les desgràcies no és la fatalitat (com tantes vegades es pensa!), ni el fàtum dels grecs que porta a sofrir (“hem nascut per sofrir”).
-
Ni tampoc la causa de les desgràcies és atzar (“es barregen les copes del dolor i l’alegria”).
-
Ni molt menys les desgràcies són causades pel pecat d’altres (“qui ha pecat perquè aquest neixi cec”, li pregunten a Jesús a l’evangeli de Jn): compte a no culpabilitzar-se per les desgràcies familiars, personals.
-
Tampoc el nostre “bon Déu” és el déu mecanicista del “qui la fa la paga”. Ni és el Déu dels amics de Job: “si et passen aquestes desgràcies és que hauràs fet alguna cosa mal feta”.
Cal anar molt en compte amb el perillós “Déu premia els bons i castiga els dolents” que tantes vegades se’ns ha dit.
El comentari de Jesús a les dues notícies que recull l’evangeli d’avui és el del dimecres de cendra: “convertiu-vos i creieu en l’evangeli”. Jesús aprofita la notícia per cridar a la conversió, per cridar-nos a portar una vida evangèlic amb ell.
4. Jesús: assumeix / surt a l’encontre del problema del mal
Jesús fa una crida davant el problema del mal, del dolor, realitats tan presents a les nostres vides i històries.
Tota la seva vida serà “guarir”, lluitar contra el mal i els “endimoniats” (en el llenguatge d’aquell temps) en la natura i en el cor de la persona (recordem l’escena de la tempesta apaivaga en el llac, la de tants endimoniats a qui Jesús retorna el gust de viure en pau, etc). Tota la vida de Jesús és beneir el qui pateix, no des de cels empiris, sinó posant-se molt al costat del qui pateix: això és l’encarnació, el Déu-amb-nosaltres (Emmanuel). “Passà pel món fent el bé”, i això ens va fer descobrir en ell al mateix Déu.
I al costat de tot això, Jesús és capaç d’aprofundir un punt més, de mostrar la fecunditat del dolor: “si el gra de blat no mor...”.
* * * * * * *
Davant les dues notícies que comenta l’evangeli d’avui, davant de dues situacions límits, Jesús ens crida a prendre la vida seriosament: “Convertiu-vos i creieu en la bona nova”. Ens convé recordar-ho en iniciar la tercera setmana de Quaresma.
