La història és mestra
Des de molt antic s’ha dit que la història és la mestra de la vida. També la història de l’ Església ha de ser mestra de la vida eclesial, de la comunitat cristiana.
Avui, en el passatge que hem escoltat del llibre dels Fets dels Apòstols, se’ns han recordat les desavinences en els criteris sobre les exigències en admetre nous membres no-jueus a la comunitat cristiana. És a dir si se’ls hi havia d’exigir o no la submissió a totes les prescripcions de la llei mosaica. I no hi havia acord. Seguint els desigs de Jesús expressats en la pregària per a la unitat per als seus seguidors, es va promoure la trobada que s’ha vingut a anomenar el Concili de Jerusalem, el primer de la història de l'Església.
Cap a la unitat
Ara no es tracta de veure a quin acord van arribar. Del que es tracta és veure les actituds que es van adoptar davant d’aquella disparitat de criteri. És en aquest sentit que la història és mestra de la vida.
Avui, com al llarg de tota la història, en el si de l’Església, hi ha diverses visions sobre diversos punts, com poden ser: la manera de celebrar determinats sagraments, temes de moral, el paper de la dona, l’organització de l’església, les funcions de diversos ministeris etc.
L'Esperit a la història
I la història de l’església ens ensenya com hem d’actuar: cal ser molt conscients de la situació i del problema; i cal ser coneixedors de les diverses posicions, i, a la llum de l’Esperit del Senyor, que és l’esperit d’amor, entrar en diàleg sincer i obert.
I és amb aquesta actitud de respecte, d’escolta, de diàleg, en definitiva, d’amor amb la que es podrà fer camí d' unió i comunió.
Sovint els criteris del nostre món van pel camí de la imposició. De vegades hi ha grups de pressió que volen sortir amb la seva amb falsos arguments, amb suborns, amb compra de vots. La inspiració de l’Esperit de Jesús no ve tampoc d’un pur pacte contractual, ni d’una submisa conformitat. La veu de l'Esperit de Jesús es manifesta en un clima d'amor fraternal, a través d'una justa valoració d’uns pels altres i d’una sincera recerca del bé per als més febles. Aquesta va ser l’actitud constant de Jesús.
Església d'avui
Tots percebem com el papa Francesc que vol portar a terme canvis en l’Església cap a una major senzillesa, proximitat al poble, més atenció als pobres i als que sofreixen. Per això, entre altres iniciatives, va convocar els dos sínodes de bisbes i va promoure uns sondeigs a la feligresia sobre temes del matrimoni i de la família. En els dos àmbits es va opinar amb llibertat d'esperit. El papa Francesc va estar atent als diversos parers i fruit d'aquesta actitud ha fet púbic el document «Amoris laeticia» (La alegria de 1'amor) que suggereix camins d'enfortiment de l'amor matrimonial i obre portes d'unitat i comunió, per a molts que se senten marginats i separats de la vida de l'Església.
Preguem perquè les diverses iniciatives i decisions que es portin a terme, es desenvolupin amb el mateix esperit d'escolta i diàleg i d'especial atenció cap a aquells que es troben en situacions matrimonials i familiars delicades, dubtoses, angoixoses o irregulars..
Que la participació del pa i el vi de l’eucaristia, sobre els quals haurà davallat l’Esperit, ens faci membres actius de bon enteniment i de sincera comunió pau en el si de l’Església, per tal que, ensems, sigui llevat en mig de la nostra societat, massa sovint dividida, enfrontada i violenta per inconfessables interessos egoistes.
