Temps Pasqual - Sisè diumenge

Ens anem acostant a Pentecosta. Les lectures van canviant el seu centre d'atenció. En les primeres setmanes de Pasqua se'ns feia contemplar la resurrecció de Jesús com el sí de Déu, com la darrera paraula de Déu davant tots els nostres interrogants, pors, patiments...   Ara se'ns convida a centrar l'atenció en la nostra vida d'ara i aquí. Que Jesús hagi ressuscitat està molt bé... però això com m'afecta? Com puc viure els efectes de la Resurrecció'?   No ens sembla evident, perquè vivim sovint sense massa esperança, aclaparats per les dificultats i per les nostres pròpies limitacions.   Però avui se'ns convida a contemplar el regal que és l'Esperit per la nostra vida. I aquesta presència de l'Esperit té tres característiques que podem valorar avui:   1) L'Esperit és presència en les nostres vides. Una presència fidel, sense límits, com diu el text: “el Pare us donarà un altre Defensor, l'Esperit de la veritat, perquè es quedi amb vosaltres per sempre”.  Paraules ben fortes, per valorar, per veure el que ens anuncien i prometen. No es tracta ja simplement 'de tant en tant' podem experimentar la presència de l'Esperit en la nostra vida, en alguns moments d'eufòria i consolació profunda. No.  Se'ns diu que l'Esperit ha vingut a nosaltres 'per sempre', per quedar-se fidelment en el nostre cor.  Se'ns ve a dir, doncs, que no és que l'Esperit es faci present en alguns moments, sinó que és com l'aigua que envolta els peixos: sempre és present, encara que ells no en siguin conscients. Estem inundats per l'Esperit! (i podem recordar la preciosa imatge de Ez 47, el riu que brolla del Temple, que va pujant de nivell fins a inundar-ho tot d'aquesta aigua que saneja tot el que troba...). L'Esperit habita en els nostres cors per sempre! L'Esperit omple l'univers, com diem a la cançó ben coneguda!  I llavors, com és que no ho percebem, que no ho vivim així? Doncs perquè sovint preferim la comoditat, preferim la seguretat, el nostre voler i estimar egoista... i deixem de banda el dinamisme sempre imprevisible, sempre renovador, i en tot cas sanant, de l'Esperit. Sovint posem impediments a l'acció de l'Esperit, que té una força infinita, però que respecta infinitament la nostra llibertat.  2) Amb això passem al segon punt, que ens mostra la segona lectura: estem cridats a viure d'acord amb la nostra condició de cristians/es amarats per la força de l'Esperit. Estem cridats a donar testimoni de la nostra fe i de la nostra esperança per la nostra manera de viure justa, sana, generosa envers els altres, embolcallada de l'amor... Estem convidats a deixar-nos portar per l'Esperit que té els fruits que ens enumera de forma tan bonica sant Pau a la carta als Gàlates (Gal 5,22): “els fruits de l'Esperit són: amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa i domini d'un mateix”.  Ja ho vivim, això? Ja ens deixem portar per aquest Esperit, que ens vol donar tot això? Ja deixem actuar l'Esperit en nosaltres?  3) I finalment, podem veure en l'evangeli com se'ns parla d'amor, de viure 'el manament de Jesús' que és el de l'amor... un amor efectiu, un amor que es fa vida.  I podem veure llavors, en aquest evangeli, la preciosa relació entre la presència de Déu en les nostres vides, el viure de forma coherent amb el que Jesús ens ha mostrat, i l'estimació.  En efecte, les tres coses: presència, vida, i estimació, estan ben relacionats. Com si fossin tres esglaons que estableixen un cercle virtuós, i sense que se sàpiga on comença:   - primer, presència de Déu en la nostra vida... - segon, i com a conseqüència, vida virtuosa, vida santa, vida impulsada per l'Esperit - i finalment, estimació.  I aquest darrer punt, aquest amor que impulsa, que mou, ens portarà de nou a:  - una presència de Déu més consistent en les nostres vides; - i aquesta presència acollida de l'Esperit en nosaltres porta a viure santament; - i una vida santa, recta, lliurada, humil, alegre, amorosa, compromesa... ens porta a viure i fer concreció l'amor que Jesús ens encomana que visquem.  I així, de nou comencem!!! Tant de bo, doncs, ens veiem avui convidats a entrar en aquest cercle virtuós que, com una espiral, portada per l'Esperit.   Que el Senyor ens ajudi doncs a acollir i ser presència i transparència de l'amor de Déu en el nostre món, a viure d'acord amb el que ens inspira i mou aquesta presència, i així encarnem i fem realitat l'amor de què ens parla Jesús.   Que l'Esperit de vida ens hi ajudi. Que no li posem massa impediments. Amén.