Ja en el tram final d’aquest temps de Pasqua, iniciant mes, ens trobem que venim de celebrar el primer de maig. La jornada que ens recorda que el treball és –ha de ser!- espai de dignitat i realització personal. La forma de guanyar-nos la vida per satisfer les necessitats i, alhora, exercitar les nostres capacitats socialment. I mai no pot convertir-se en una forma d’alienació, explotació, aprofitament, injustícia.
Aquest diumenge fem memòria de coses importants. Prenem consciència de les qüestions més importants. Allò imprescindible per viure. Coses sabudes, efectivament. Però que sempre necessitem recordar, actualitzar, concretar. Sempre.
La primera carta de Joan ens recorda –ai, si ho oblidéssim!!!- que Déu és amor. I estimar és la màxima realització de la vida de Déu en nosaltres. Hem estat primerament estimats. Sense cap mèrit ni mereixement. I cridats a transmetre aquest amor que contínuament rebem. Transmetre’l, comunicar-lo, fer-lo arribar... a aquells que ens envolten. Qui no estima no ha conegut Déu. Ras i curt.
I, tu, de què vas, per la vida?
Potser, avui, podríem entendre l’Evangeli que hem proclamat com la resposta cristiana a aquesta pregunta. Una síntesi –probablement ni la única ni la millor- de com situar-nos en la vida.
La regla de les tres “A”: Amor – Amics - Alegria.
1.- L’Amor.
Hem escoltat el que podríem identificar com el “testament” de Jesús. Darreres paraules que “imprimeixen caràcter”: Estimeu-vos els uns al altres, com jo us he estimat. Resteu en el meu amor. Cridats a situar-nos a la vida des de l’amor. Fins a arribar a comprendre que la única cosa important a la vida és estimar. Arribar a comprendre, i viure-ho!! Experimentar-nos estimats per Déu Pare en Jesús, i atrevir-nos a relacionar-nos des de l’amor. Com Ell ens ha estimat. Atrevir-nos a posar en joc l’amor rebut. Perquè, certament, és per posar-lo en joc. Per transmetre’l. Concretament. Ben concretament. Per concretar-lo en servei concret. En proximitat, compassió, solidaritat, vetlla, cura... concreta!
Estimar com Jesús. Estimar, contínuament ens fa sortir del nostres refugis i espais coneguts. Les nostres comoditats. Donar la vida. I ens mou a acollir i acceptar l’altre tal com és. Allà on és. Rentant-li els peus.
“Que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat”
2.- Amics.
No sou súbdits, servents, treballadors, – i ... subcontractats?-. No sou números PIN, carpetes, codis de barres, número professional... No. No ho som. Som amics. Companys. Germans.
A vosaltres us dic amics. En confiada i propera relació d’amistat. En complicitat i comunicació permanent. Present i al costat. I això ens dona pau. Goig. Confiança.
Amics i companys de Jesús, podem dirigir-nos a Déu com el Pare que és. Podem sentir-nos fills en el Fill.
Segur que la vida vindrà com vindrà. I sentir la proximitat de l’amic Jesús en moments complicats, fa que ens situem d’una manera ben concreta. En la confiança de saber que no estem sols, ni deixats de la mà de Déu. Al contrari, ben acompanyats.
I això ens dóna missió. Amics i germans de tots els qui ens envolten. Compromesos amb els nostres germans. Ni estranys ni desconeguts, ni forasters. Amics. Amic i germà dels meus germans.
3.- Alegria.
Així, la vostra alegria serà plena. Alegria. Goig. Reconciliats amb la vida i amb nosaltres mateixos. L’alegria de la fe. L’alegria de conèixer i relacionar-nos amb l’amic Jesús. L’alegria de saber-nos en mans del Pare. L’alegria de constatar que Jesús segueix cridant-nos. A estimar. A servir. A facilitar la vida dels altres. A col.laborar amb Ell per fer millor el món. L’alegria de sentir que compta amb nosaltres... i ens necessita!
“La nostra alegria ningú no ens la prendrà...” perquè és el goig serè d’haver-lo trobat. I d’haver-nos trobat en Ell.
Tant de bo arribem a dir que anem per la vida
estimant com Ell,
sentint-nos propers, en l’amistat,
i això ens és font, sempre, d’una contagiosa d’alegria.
