Un sopar
Ens trobem en un sopar d’amics. Jesús amb els seus seguidors més propers. Celebrem el sopar pasqual per fer memòria de la seva fe en el Déu alliberador i garant d’una terra, que se’ls va prometre ja des dels seus avantpassats. Això i, segurament, només això era el que creien els seguidors de Jesús, fidels a la seva fe jueva.
Però al llarg del sopar es va desvetllant el nou significat, que aquell sopar, d’aquell vespre, tenia. A mida que s’allargava s’anava carregant d’ atmosfera de comiat i de promeses.
Sopar de comiat
La disparitat de criteris i d’actuació que tenia Jesús enfront dels notables del poble, havia portat a aquests a buscar la manera de desfer-se de Jesús. Ell ho havia més que intuït. I, per això, Jesús va anar manifestant que aquell sopar era també un sopar de comiat de l’amic i del mestre.
En aquell sopar Jesús va voler expressar el desig de mantenir i, fins i tot, aprofundir la relació d’amistat i de transmissió de la seva missió. Amb expressió seva, no els vol deixar orfes de la seva presència, del seu escalf, del seu mestratge, del seu amor, perquè puguin continuar la missió que ell va iniciar, i de la que en va ser l’únic i autèntic mestre. I va deixar com a testament el memorial del seu amor entregat, l’eucaristia.
Promesa de l’Esperit
I, a més, Jesús promet als seus deixebles que rebran l’Esperit Sant. Va ser el millor que Jesús els podia deixar. El seu mateix Esperit, que va ser el que els va anar inspirant, conduint i enfortint al llarg de tota la seva vida.
El seu mateix Esperit serà el que anirà acompanyant els seus seguidors en la veritat, en el camí evangèlic, en el camí de la instauració de l’autèntic Regne de Déu.
Jesús, doncs, no els va deixar sols. I la mateixa companyia que van tenir ells, la tenim nosaltres, perquè, a partir de Jesús i dels seus primers deixebles, l’Esperit es va anar trameten als seguidors, que s’hi adherien, com ja hem recordat a la primera lectura. I l’Esperit de Jesús ha arribat a tots nosaltres, com ja se’ns mostra a partir del nostre baptisme, i es manté present i viu dia rere dia, molt sovint sense que en siguem conscients.
Esperit d’amor
I, evidentment, no es pot concebre aquesta vivència fundant sense una relació d’amor. No pot haver una relació de Déu amb nosaltres que no sigui d’amor. L’encarnació del Fill de Déu és fruit del gran amor que ens ha tingut. Jesús en va donar la millor mostra, i el seu Esperit n’és la seva presència en nosaltres i en tota la nostra actuació.
I avui Jesús ens mou a cada un de nosaltres a preparar-nos per celebrar la vinguda de l’Esperit d’aquí dues setmanes, perquè visquem en profunditat a través d’Ell la participació, que ens dona de la vida d’amor de Déu. Necessitem la seva inspiració, la seva força per a la nova etapa de la vida que ens ha de moure a viure, a tots nivells, el després d’aquesta inesperada i dolorosa pandèmia. Vivim temps, viurem temps en el que necessitem i necessitarem molta llum, molt coratge i molta solidaritat.
