Temps Pasqual - Quart diumenge

És bonic imaginar com seria la infantesa de Jesús. Als Exercicis Espirituals, sant Ignasi ens proposa de contemplar algunes escenes de la vida ordinària de Jesús infant. Pietosament, podem veure en l’infant Jesús, un nen interessat per tot, amb els ulls ben oberts, aprenent de la realitat i de les persones, fent moltes preguntes als seus pares, a les altres persones.

Aquell nen ple de curiositat, el podem veure com es fixaria un dia en les xiulades que feia un pastor dels afores del poble. Unes xiulades que posaven les ovelles a l’aguait per seguir-lo cap a nous prats, o cap a abeuradors. 

L’infant Jesús preguntaria a Josep, si és veritat allò que deien de que les ovelles coneixien les xiulades i la veu del seu pastor. Una tarda, doncs, sant Josep aniria a visitar, amb el curiós infant, els pastors. De fet, en el cor i la retina de Josep estava aquella nit d’hivern i fred, on els pastors van venir a veure l’infant Jesús acabat de néixer… Aquesta tarda anaven a tornar-los la visita. 

I quan els van trobar, en aquells prats ben allunyats, quantes preguntes faria Jesús! És cert que les ovelles us coneixen? ¿És veritat, encara, que cadascuna té un nom, un mot pel que les crides, una a una? ¿És cert que sortiries corrents, sense por, a espantar els llops si s’acostessin, o els lladres si intentessin arrabassar alguna ovella? 

I sí, aquells pastors que eren tinguts per persones incumplidores de la Llei, que no eren capaces de guardar el Shabat, el Dissabte de repòs, van donar moltes pistes a Jesús, que anys després, quan volia parlar de qui és ell per a nosaltres, va emprar tantes coses apreses d’aquells homes tan rudes. 

El bon pastor obre la porta, les ovelles surten segures, perquè coneixen la seva veu, confiades perquè saben que el bon pastor les protegeix de qualsevol perill… 

Però a més, el bon pastor té una veu que les ovelles associen amb seguretat, confiança, cura, tendresa.

¿Quina imatge millor podia trobar Jesús, que aquesta dels pastors que tenen tanta cura i un coneixement individualitzat de cadascuna de les seves ovelles, per explicar quina és la seva missió amb nosaltres?

Ens trobem en ple temps Pasqual, temps apropiat per aprofundir que Jesús és Viu, que ha ressuscitat, però sobretot, que Ell és present, que no va ser un bon home o un bon referent moral sense més, La misisó de Jesús, ressuscitat segueix viva, a través del seu Esperit, i de la seva inefable presència. I és una missió salvífica, de vida, de cura, de protecció i alhora de plenitud: “Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir»”.

Ens podem preguntar, doncs, avui, tres coses sobre la nostra relació amb Jesús vivent: 

  • ja sé reconèixer la seva veu, el seu fer, la seva Paraula, els impulsos que el seu Esperit posa en el meu cor? 
  • ja sé agrair al Senyor com ‘ens coneix pel nostre nom’, a cadascun, cadascuna de nosaltres? No som per a ell éssers anònims, números ni codis QR. Cadascú de nosaltres és únic, preciós als ulls del Senyor, ens coneix pel nostre nom, coneix tot el bo que hi ha en nosaltres, totes les nostres fragilitats, i tot el bo que sap que podem fer i viure. 
  • i finalment, com puc, en aquest temps Pasqual, acabar de fer meva la preciosa convicció que la resurrecció de Jesús no és simplement un fet puntual en la història, sinó l’inici d’una nova presència i donació de l’Esperit, perquè tinguem vida en el seu nom? 

Que el Senyor, doncs, ens ajudi a reconèixer la veu del Senyor, a agrair la cura que té per cadascú de nosaltres, i que ens ajudi a viure aleshores en el seu nom, amb la confiança de que sabem quin és el Bon Pastor que ens condueix als prats deliciosos de la vida en comunió i fraternitat que vol per a tota la humanitat.

Llorenç Puig, sj.
Pregària escoltada (coord. Marta Burguet)
Etiquetes