Cinquanta dies després de la Resurrecció, l’esclat de vida de Jesús vencent i superant per la mort, celebrem, avui, Pentecosta. Diumenge passat, l’Ascensió, veiem Jesús “pujar al cel”. Podríem dir que avui celebrem que no estem sols. No hem quedat orfes. No hem perdut la seva presència ni la seva companyia. Ens ha deixat el seu Esperit. La seva força inspiradora i el seu alè. La seva mà que –si li deixem!- ens indica i condueix en la vida.
Avui, també, és jornada electoral. Estem convocats a elegir –donar el nostre suport- a aquelles persones que ens regiran en qüestions importants de condicions vida, convivència, oportunitats, normatives i reglaments. Certament cal que en fem, també d’això, ocasió de pregària. En la nostra decisió i en el recte desenvolupament de les seves funcions, les persones que surtin.
I avui, darrer diumenge de maig, ens porta el missatge que el curs s’acaba i l’estiu ja el tenim ben a prop.
1.- Les cinc accions de l’Esperit Sant en Jesús.
L’Esperit segueix essent el gran desconegut. Hi comptem poc, amb ell.
Potser ens queda “llunyà”? Potser no sabem on situar-lo ni “posar-li cara”? Paradoxalment, sense comptar amb l’Esperit... no podem ser cristians!!!! Podrem ser moltes coses. Però no seguidors del Crist que ens dóna a conèixer el Pare.
Podem identificar cinc moments essencials de l’Esperit en Jesús. Cinc moments decisius!
1.- L’Esperit engendra Jesús. En Maria.
2.- L’Esperit identifica a Jesús. Al Jordà, en el baptisme.
3.- L’Esperit defensa Jesús. Al desert, davant les temptacions.
4.- L’Esperit dóna missió a Jesús. A la sinagoga de Natzaret.
5.- l’Esperit ressuscita Jesús.
Ben segur que podem deturar-nos. I passar pel cor vivències, textos i expressions d’aquests moments. Són moments transcendentals de la vida Jesús.
2.- Les cinc accions de l’Esperit en nosaltres, avui.
Les cinc actuacions de l’Esperit en Jesús, elles mateixes, són també actuacions en nosaltres. I per a nosaltres. Les mateixes.
1.- L’Esperit engendra Jesús, en nosaltres. Fa que neixi en nosaltres. Que el rebem al nostre interior. I, alhora, ens fa “fills en el Fill”. Ens dóna la vida de Déu. Podem dir a Déu, Abbà –papà. Engendra vida en nosaltres. La vida de l’Esperit. La vida eterna. Fills del Déu viu, que estima la vida.
2.- L’Esperit identifica Jesús. Ens mostra on és Jesús avui. Per on camina. On va i què es proposa. L’Esperit ens porta a seguir-lo i trobar-lo, avui. Quan no el veiem en carn i ossos, l’Esperit ens indica les seves pistes. Les seves petjades. On i com podem trobar-lo avui. Viu i actuant. En la seva crida i esperant-nos.
3.- L’Esperit defensa Jesús, en nosaltres. Defensa la vida de Jesús que portem en nosaltres (que ha engendrat en nosaltres!). És el defensor (Paràclit). Ens defensa en els perills, temptacions, ofuscacions, esfondraments... Ens defensa. I, per això, podem viure sense por. Si deixem que ens defensi, podem arriscar-nos i posar-nos en joc. Posar en joc la nostre fe. Més enllà del que arribem a entendre. Prendre decisions amb la mirada de Jesús. Ell ens defensa.
4.- L’Esperit dóna missió. Ens dóna missió. Ens fa servidors de la missió del Crist. La missió no és nostra. És d’Ell. L’Esperit ens constitueix servidors de Crist en la missió. Cadascú com som. Allà on estem. En la nostra realitat concreta. Amb les nostres capacitats i amb els nostres límits.
5.- L’Esperit ressuscita Jesús, en nosaltres.
Quan el creiem mort i pensem que ja no podem fer res, l’Esperit ressuscita Jesús. En nosaltres. Per a nosaltres.
Quan preferim portar flors i aromes a sepulcres i records enyorats d’altres moments, l’Esperit obre camins nous, insospitats, inversemblants.
Quan res no té sentit, i pensem que la soledat i el no-res és el nostre destí, l’Esperit fa que trobem fites i companys de camí que ens fan sortir de la nostra foscor.
Quan ens perdem en la nostra miopia personal i no hi ha res que ens tregui d’aquí, l’Esperit ens presenta la necessitat dels qui ens envolten per tal de posar –impensadament!- els nostres talents al seu servei.
Quan una comunitat està tancada i bloquejada per la por, l’Esperit la des-centra. Ressuscita Jesús i el fa present al centre. Al bell mig.
3.- I a nosaltres ens toca...
Curiosament, poc o res de tot això podrà fer l’Esperit si no el deixem fer. Si nosaltres no posem de la nostra part. Si no ens deixem trobar per ell. Si no ens decidim a viure com ens indica i ens suggereix.
No sabem d’on ve ni on va. Si no estem en vetlla, atents i a l’aguait, passarà i ni ens adonarem. Ni el notarem. Si volem portar les regnes i dirigir nosaltres, a les nostres maneres, l’Esperit seguirà el seu camí. A la seva manera.
A nosaltres ens toca acollir-lo. Rebre’l. Deixar-nos il·luminar i portar per ell. Apassionar-nos per Ell. Atrevir-nos a viure la seva novetat. Començant cada dia amb ell. Amb il·lusió. Cada dia.
Comencem el “temps ordinari”. El temps de viure-ho tot, amb tota la seva normalitat, activament, seguint l’Esperit!
