Fet
De bon matí, quan encara era fosc, la sensibilitat i la impaciència de Maria Magdalena la porta al sepulcre, i veu amb els seus ulls sensibles que la pedra havia estat treta de la entrada del sepulcre. I tot seguit ho comunica a Pere i a Joan, tot donant al fet una interpretació raonable i plausible: “S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat!”
Pere i el deixeble estimat surten a córrer cuita a comprovar-ho amb els propis ulls i veuen el mateix que Maria Magdalena i alguna cosa més: tot un seguit de detalls sobre el llençol i el mocador del cap que poden confirmar la interpretació de la dona.
Fe
Però, sorprenentment, la interpretació que dóna aquell nou testimoni del sepulcre buit, ja no és el robatori del cos, sinó el fet de la resurrecció de Jesús. Fet que ja no pertany a una interpretació de l’àmbit de la sospita humana i raonable, sinó a l’àmbit de la fe.
La interpretació de la Magdalena es basava en la força del que veien els seus sentits. La interpretació del deixeble estimat es basa en la força de la presència de l’invisible (no per invisible, menys real) del mateix Jesús, que, ressuscitat a la vida nova i plena de Déu, li infonia la fe.
Vivència
I avui som nosaltres els que en aquest diumenge venim a l’encontre d’aquell Jesús , mort i sepultat divendres, perquè Ell, ja ressuscitat, confirmi la nostra fe, i sentim en el més profund del nostre interior el goig que això ha de provocar-nos perquè Jesús, l’ Enviat del Pare va passar fent el bé i alliberant els oprimits per qualsevol mal, com hem recordat a la primera lectura.
I la nostra fe en la resurrecció de Jesús ens ha d’alegrar perquè ella és la garantia de la nostra resurrecció. I la nostra alegria ha de ser comunicada a tothom. No és una alegria superficial. Una alegria que s’ha de comunicar no solament amb paraules i somriures , sinó sobretot amb el testimoni de la vivència d’aquells valors, que venen de dalt. Són aquells que Jesús va viure durant la seva vida entre nosaltres.
L’ eucaristia, com bé sabem, és la trobada amb Jesús ressuscitat present en el pa i el vi que compartim, com Jesús va fer al sopar que van recordar dijous. Reafirmem, doncs, la nostra fe en Ell perquè, entrant en comunió amb Ell, ens sentim estimulats a viure el seus valors en la nostra actuació diària en favors dels altres. I visquem-los contents!
Siguem facilitadors de vida en el nostre entorn, en uns moments que en molts llocs del món són sembradors de mort. Així serem testimonis de la Vida Nova a la que Jesús, amb la seva resurrecció, ens hi ha obert.
I estimulem-nos-hi descobrint també la presència de Jesús ressuscitat on hi hagi persones que ho visquin en la seva vida familiar, professional o social. N’hi ha...i moltes! Descobrim-les: vegem i creguem!
