Temps Pasqual - Diumenge de resurrecció

Sorpresa i corredisses

De bon matí, sorpreses i corredisses! Dubtes i recerques! I després de tot un procés, es passa de l’ encara foscor a la llum esclatant!

Maria Magdalena va diligent  i decidida a veure el sepulcre, on havien posat els cos inert del seu estimat mestre.

Maria Magdalena, tant bon punt ha vist la pedra correguda del sepulcre, ja fa la seva precipitada interpretació: “S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no se sabem on l’han posat”. I aquella dona  es fa portadora  de la confusa notícia. I en comunicar-la a Pere i al deixeble que Jesús estimava, excita la seva curiositat i el seu desig de verificar-ho.

La cursa i la cerca

Tot seguit,  s’inicia una “cursa” dels dos deixebles, si bé dotats de diferents forces atlètiques. I el deixeble estimat, com més jove, arriba  primer, i es queda a l’entrada. I des d’ella descobreix el llençol d’amortallar i... no va més enllà. Pere arriba després, però amb més impuls i decisió, hi entra, ho veu i comprova més detalls.

Però, és que per més que es mirin els elements materials, no descobrirà l’ autèntica veritat de l’esdevingut. No calia, doncs, entrar tan endins per veure amb més detalls.

El veritable esdeveniment

I el deixeble estimat, menys decidit, va entrar en segon lloc al sepulcre. I no, perquè  va veure més detalls o perquè es va decidir  entrar més endins,   va arribar a la veritat. Va arribar  a ella perquè va entrar en la profunditat de la seva fe. Aquell deixeble de fe  jueva i, sobretot, amb la fe de deixeble de l’ensenyament de Jesús de Natzaret, va descobrir que ja en els profetes es deia el que el mateix Jesús havia anunciat,  la joiosa veritat de l’esdevingut.

I a partir d’aleshores es va  il·luminar i desvetllar el misteri del sepulcre buit; i es va estenent  la gran Bona Nova de la victòria de  la llum sobre la foscor, del bé sobre el mal, de la vida sobre la mort: la victòria definitiva de l’amor de Jesús de Natzaret.

La bona notícia

Crist ha ressuscitat! I si Crist, el model de persona humana, ha ressuscitat, vol dir que també totes les persones humanes estem cridades a ressuscitar.

Per això avui, sant Pau ens convida  a viure el que ens ha vingut de dalt,  a viure com Jesús, el Fill de Déu que havia baixat del cel.  El que va ensenyar i va viure el Fill de Déu, baixat del cel, es el que val i el que perdura, el que venç la mort i dona vida. I vida per sempre!

Avui se’ns convida, sigui quina sigui la mitja foscor o mitja claror de fe en la què ens trobem, se’ns convida a entrar amb el deixeble estimat, no a la profunditat d’un sepulcre de foscor i de mort, sinó, amb la força de l’Esperit, en la profunditat de la fe en la persona  de Jesús, per identificar-nos amb la seva vida i el seu ensenyament. Això ens farà anar passant de la foscor a la llum, i ja, des d’ara, de la vida, que acaba en la mort, a la vida que porta a la Vida Nova de Jesús ressuscitat.

Siguem missatgers d’aquesta Bona Nova!

Francesc Xicoy, sj.