Homilia a distància? en diferit? Tant n'hi fa. Homilia pasqual!
Necessitem més que mai com a comunitat, és més, com a humanitat sencera, gaudir de l'experiència pasqual. Enguany arribem a la Pasqua ben extenuats i insegurs. Qui més qui menys ha viscut un calvari de feines excessives i arriscades, o d'esforç de confinació domèstica o bé la lluita amb les pròpies cabòries de futur, si és que no s'ha viscut de ben a prop o de lluny la pèrdua d'éssers estimats, tal com els deixebles al Calvari, o la mateixa malaltia.
Amb quin estat d'ànim, doncs, acollirem i celebrarem un any més l'experiència pasqual que transformà i vigoritzà aquell perdut grupet d'homes i dones de la Galilea? Acabaven de viure l'execució del seu mestre, del seu amic entranyable, del seu senyor tan proper i humà.
"El tercer dia", els quatre evangelistes ens parlen de la tomba buida. Davant d'aquest fet els evangelis, i els textos de la litúrgia d'avui, presenten tres camins de comprensió, més enllà del desengany o de qualsevol voluntariós intent d'apropiació del cos de Jesús. Fixem-nos-hi bé per no perdre'ns la bona notícia que ens pot arribar o bé pel testimoni d'uns homes/àngels/deixebles, o bé per la interna irrupció de l'Esperit o bé per l'aparició del mateix ressuscitat.
La primera lectura, en boca de Pere, ens dona la interpretació de cap a cap de la realitat de Jesús. Des de l'inici consagrat per Déu i l'Esperit per donar vida. Ell mateix és ressuscitat per vèncer definitivament la mort, la desconfiança en la relació en Déu atiada pel nostre pecat.
El text escollit per la litúrgia acaba justament al punt que l'Esperit Sant interromp Sant Pere, apoderant-se de tots els oients i, particularment, dels pagans, cosa impensable en un ambient tancadament jueu. L'Esperit pot fer entendre la resurrecció a qui vulgui, quan vulgui.
Potser en la celebració d'avui irrompi l'Esperit a través de la predicació de Pere i l'escolta de la comunitat confinada en dispersió. Déu ens lliura la definitiva paraula de vida, fent-nos entendre a través de Jesús que el seu amor és inesgotable. Jesús passà fent el bé entre nosaltres. La seva mort injusta és assumida en el perdó -no saben el que es fan, Pare, perdona'ls- i la vida del Ressuscitat ho rebla eternament. S'acompleix el seu desig diví, negat pels humans, de pau, de justícia i de fraternitat.
La segona lectura subratlla el retruc espiritual de l'experiència del ressuscitat. Si Déu ha estimat tant el món també nosaltres ens hem d'estimar. Aquí rau la nostra resurrecció. Com diu la carta de Joan, en això sabem que hem passat de mort a vida, perquè estimem els germans.
Així Pau entén que la nostra vida nova està amagada en Crist, revestida de Crist, expressada segons Crist. Aquest és el repte pasqual. En quina mida ja no som nosaltres que vivim sinó que és Crist qui viu en nosaltres? Com podríem traduir en el nostre dia a dia aquesta nova manera d'entendre la realitat? De fet, la quaresma amenaçada, que acabem de viure ha dilatat, segurament la nostra implicació fraterna. Novament és l'Esperit qui ens endinsa en la resurrecció.
A l'evangeli, tant la correguda dels dos deixebles en la recerca de Jesús mort, com la inspecció detallada del sepulcre obert, reben la confirmació espiritual interior: la fe del deixeble estimat. En aquesta Pasqua de 2020, tan densa de neguit, obrim-nos a aquesta irrupció creient de l'Esperit. Una cosa és certa, tal com diu Jesús, tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més (Jn 11,26).
Jesús ja va prometre als deixebles aquesta nova companyia: quan jo no hi sigui l'Esperit us farà recordar i entendre tot el que us he dit. És l'hora, per tant, de tornar a Galilea i refer tots el camí de passar arreu fent el bé. És possible que se'ns hi manifesti el mateix Jesús.
