L'Ascensió del Senyor no significa l'absència de Jesús, sinó que ens diu que Ell és viu entre nosaltres d'una manera nova; ja no està en un precís lloc del món tal com era abans de l'Ascensió; ara està en el senyoriu de Déu, present en tot espai i temps, al costat de cada un de nosaltres.
En la nostra vida mai no estem sols: tenim aquest advocat que ens espera, que ens defensa. No estem mai més sols: el Senyor crucificat i ressuscitat ens guia; amb nosaltres hi ha molts germans i germanes que en el silenci i la foscor, en la vida familiar i laboral, en els seus problemes i dificultats, en les seves alegries i esperances, viuen quotidianament la fe i porten al món, juntament amb nosaltres, el senyoriu de l’amor de Déu, en Crist Jesús ressuscitat, pujat al Cel, el nostre advocat.
Jesús ha passat més enllà de la nostra vista per esdevenir la nostra esperança. Podem gaudir d’una alegria immensa i donar contínuament gràcies a Déu. Això no treu, tanmateix, que ,de vegades, o en èpoques de la vida més o menys llargues, ‘la divinitat s’amagui’ en expressió de St. Ignasi, com contemplem en la Passió. Llavors ens trobem en una ‘nit fosca’ de la fe, i experimentem o sentim que disposem només de les nostres pròpies forces. En aquests moments Jesús també ens acompanya o, potser, nosaltres acompanyem Jesús i els sofrents en la Passió. El Pare, en aquests moments, està més amatent, si cap, a la nostra sort. Aquesta experiència ens pot fer més sensibles al patiment dels altres, propers o llunyans.
L’Ascensió també ens parla de maduresa i responsabilitat. “Us convé que me’n vagi”, diu Jesús, perquè puguem créixer tot rebent l’Esperit. El projecte del Pare resta ara a mercè de les decisions de la humanitat en general, habitada per l’Esperit, i dels actuals deixebles del seu Fill.Jesús ens encomana de continuar la seva missió: ser les seves mans i peus, la seva veu en el món, els seus testimonis. I ser-ho ‘a la seva manera’: lliurant la vida en el compromís de beneir, de fer el bé, en favor de tothom.
I la missió que Jesús ens encomana, que és servir la seva missió, és una tasca profètica: anunciar la misericòrdia -el perdó dels pecats- i denunciar el mal i el pecat –predicar la conversió i el penediment, començant per nosaltres mateixos, deixant-nos salvar i guarir tot responent al clam dels necessitats.
Preguem que ens deixem revestir pel ‘poder que ens vindrà de dalt’, però que només trobarem en la mesura que ens ‘abaixem’ per a servir i beneir.