“...fou endut al cel...”
Jesús fou endut al cel per Aquell que el va fer baixar. Jesús fou endut perquè ja havia acomplert la seva missió. Aquella que Déu, el Pare, li havia encomanat.
Mai acabarem de saber, ni de bon tros, el contingut de la paraula “cel”, precisament perquè és una situació, un estat, una existència, una vida que està per damunt d’allò que podem comprendre i entendre. La carta als Efesis ens ho expressa en llenguatge humà com a igualtat en Déu i en situació de poder i autoritat: “el feu seure a la seva dreta dalt el cel, per damunt de tots els governants i dels qui tenen autoritat, poder o senyoria, per damunt de tots els títols que es poden donar en el nostre món i en l'altre..... Tot ho ha posat sota els seus peus . O amb una altra expressió de la mateixa carta: com el “que té en totes les coses la seva plenitud”.
No hem de capficar-nos en esbrinar la realitat del que en diem “cel”, perquè sempre per a nosaltres serà més enllà de tot. Els qui som limitats, ens supera tot el que fa referència a “plenitud”; precisament perquè nosaltres som essencialment limitats.
I per això, Pau, en unes altres cartes, referint-se al cel, que ens espera a nosaltres, el descriu com el que “cap ull no ha vist mai, ni cap orella ha sentit, ni el cor de l’home somia”.
“...el qui va davallar als inferns”
I Jesús és endut al cel, perquè va ser fidel a la seva missió. Fou endut al cel perquè del cel en va davallar fins arribar als inferns. “Va davallar als inferns”, diem en el credo. Va davallar, certament, als inferns del nostre món, al més baix de la humanitat, a la humanitat pecadora, es va fer amb els febles i amb els més menyspreats, i va passar per la situació més dura del patiment, de ser considerat delinqüent i fins arribar a la mort més ignominiosa, la mort en creu.
“Ells se n'anaren a predicar pertot arreu”
Qui ha davallat al més baix, ara tot pujant al més alt, encomana als deixebles que romanguin aquí baix per continuar la missió, que ell va començar, traient dimonis, alliberant del mal i donant esperança, especialment, als que es troben al més baix de la societat.
Nosaltres, que també avui contemplem Jesús endut al cel, som enviats a portar esperança, especialment als que, enmig de la crisi actual, estan vivint l’infern de la precarietat i del dolor.
Davallar als inferns del nostre món, ja és començar a ser endut al cel, com Jesús i amb Jesús.
Demanem, doncs, com sant Pau, que l’Esperit “il·lumini la mirada interior del nostre cor perquè coneguem a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria ens us té reservades l'heretat que Ell ens dona entre els sants”.
