Avui seguim aquesta sèrie de diumenges en els que llegim evangelis trets del capítol 6è de sant Joan, que ens parla de Jesús com a Pa de vida.
La primera lectura, del llibre dels Proverbis, ens mostra avui una imatge preciosa: la de la Saviesa preparant-ho tot perquè tinguem un convit excel·lent, amb la taula parada, amb plats exquisits, enviant els seus servents per convidar tothom a aquest banquet.
Una imatge preciosa que ens parla en primer lloc de la saviesa com a do, com a quelcom donat, ofert, preparat amb cura, desitjable. I és que la Saviesa de la que es parla aquí no és simplement la ‘saviesa pràctica’ de saber fer moltes coses. Més aviat es tracta de la Saviesa amb majúscules, de la que sap donar el valor just a cada cosa, la que sap allò que és realment important per fer de la nostra vida un regal, una vida amb sentit i valor.
Una saviesa que sap de moments: moments de treballar fort, de servir, d’actuar, de manifestar l’amor amb obres… I alhora, moments d’espera, d’acollida, de passivitat, de no fer, sinó de ser-hi, sense més. Un jesuïta ja gran, retirat de tota activitat exterior, quan li preguntaven: “i vostè, què fa?”, responia: “jo no faig res, a major glòria de Déu”... Què important saber ser sense fer, sense voler fer necessàriament tantes coses…
La pregunta que ens podem fer, doncs, és: ¿de quina manera puc respondre a la crida que em fa la saviesa per participar del seu convit? ¿De quina manera, per concretar més, puc jo ser més ‘savi’, més ‘sàvia’, per saber fer com i quan cal, i saber ‘estar’ com i quan cal? ¿De quina manera puc fer més palès que l’amor s’expressa més en les obres que en les paraules? I ¿de quina manera puc deixar de fer tantes coses amb ansietat, per aprendre a valorar el ‘ser’ per sobre del ‘fer’, i aprendre a ‘deixar-me cuidar’ si és el cas?
La segona lectura continua en la mateixa línia, identificant ara la Saviesa de l’Antic Testament amb l’Esperit Sant inspirador, que és la promesa que ens va anunciar Jesús. Es presenta aquí un Esperit que és guia per la nostra vida. Potser la frase que més ens pot ressonar avui és aquesta: “mireu d’entendre què vol de vosaltres el Senyor”... I és que la saviesa de la que el Senyor ens parla avui no és només una ‘saviesa estratègica’ per fer millor les coses. La saviesa de la que ens parlen les lectures és aquella que ens ajuda a veure, en cada moment, el bé que podem fer, tant en els moments de plenitud com en els moments de dificultats. La saviesa de la que ens parla la carta als Efesis és aquella que ens fa sintonitzar amb el mirar i el voler de Déu.
Potser avui podem demanar al Senyor això:
“Senyor, ajuda’ns a mirar com miraria Jesús, a sentir com sentiria Jesús, a parlar com parlaria Jesús, a fer com faria Jesús”.
Que Ell, Jesús, sigui el nostre model i inspirador per la nostra vida.
I finalment, l’evangeli ens recorda que Jesús no és simplement un model per a nosaltres, encara que això estaria ja molt bé. Jesús no és només algú que ens mostra camins de bondat i de bé. Jesús no és només algú que ens envia un Esperit de saviesa per viure camins de prudència.
Jesús és font de vida per a nosaltres.
D’aquí la poderosa imatge de Jesús com a Pa que se'ns dona per viure i caminar. Jesús és Pa de vida, aliment per la nostra vida, perquè Jesús ens alimenta amb l’esperança de la Vida que ens ha donat, una vida plena i per sempre. Ens alimenta amb la seva Paraula que és llum pel nostre camí. Ens alimenta a través de l’Església reunida en el seu nom, la comunitat dels seguidors i creients en el Senyor. Ens alimenta reunint-nos per partir el Pa i repartir-ho, per celebrar el Déu de la vida i fer-ho present en la nostra vida. Ens alimenta amb la promesa de Vida plena, perquè Ell ha donat la seva vida per tota la humanitat. Ens alimenta movent-nos a crear fraternitat i justícia en el nostre món, a lluitar i treballar per fer el nostre món més semblant al Regne que ens ha anunciat el Senyor. Jesús és Pa de Vida de tantes maneres per nosaltres…
Tant de bo deixem que Jesús sigui per a nosaltres vida i aliment per a nosaltres. Tant de bo aquest estiu ens donem estones per agraïr la vida i l’esperança que Jesús en dona. Que així sigui.
