L’Evangeli de Marc, tan auster, ens fa avui una narració emotiva d’un jove que vol seguir Jesús. Però no és Jesús qui el crida, com als apòstols, sinó ell mateix qui es presenta. Només sabem d’ell que era un jove ric i complidor de la Llei de Moisès. Ho tenia tot: diners i acompliment de la Llei. Però encara no troba prou sentit a la seva vida, a mida que es fa gran.I vol assegurar la vida eterna.
L’acollida de Jesús
“Se’l mirà amb afecte”. Una mirada de tendresa amorosa que el captiva. I tot seguit, la resposta de Jesús: “ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor guardat en el cel. Després, torna i vine amb mi”. Jesús no fa rebaixes amb ningú, ni joves ni grans. És radical, va a l’arrel del sentit de la vida humana.
La resposta del jove
“Se n’anà trist perquè era molt ric”. La cultura líquida que es viu avui ens té a tots capgirats. Tot té un preu: persones i coses. Tot es compra i es ven. “Las coses comprangente”, deia amb fina ironia Eduardo Galeano. La cultura de l’explotació encara va més enllà i descarta o llença a les escombraries pobles sencers. És la lògica humana del tenir enlloc de ser, fins a les últimes conseqüències.
Com viure la fe en el món d’avui?
El llibre de la saviesa ens dóna una bona recepta per aquesta felicitat que tothom cerquem en la vida: “Vaig pregar Déu que em donés enteniment i Esperit de saviesa (...) i comparada amb ella, tinc la riquesa per no-res (...) Juntament amb la saviesa m’han vingut tots els bens”. Que ho confirma la carta als Hebreus quan ens diu “que la paraula de Déu –que és la saviesa- esclareix les intencions i els pensaments del cor”
La lògica humana ens convida a tenir, mentre l' evangèlica ens convida a donar. Com més amor dónes, més en tens. I amb els diners és a l’inrevés: com més en tens, menys en dónes. Diuen que la comparança de Jesús de què és més fàcil que un camell entri pel forat d’una agulla, que no pas que un ric entri en el Regne de Déu, fins ara només ha preocupat als camells...
El papa Francesc a la ONU, en la cimera del setembre d’enguany on es van aprovar els 17 compromisos que guiaran la lluita contra la desigualtat en els pròxims 15 anys, oferia la lògica de l’Evangeli quan deia: “Els organismes internacionals han de vetllar pel desenvolupament sostenible de tots els països i no la submissió asfixiant a sistemes econòmics que lluny de promoure el progrés, sotmeten les poblacions a més pobresa, exclusió i dependència. No es pot passar per sobre de la dignitat i dels drets de les persones i dels pobles”. El Secretari general Ban Ki-moon ho confirmava: “Estem en un moment decisiu de la història de la humanitat”
