Temps Ordinari - Vint-i-vuitè diumenge

TOT ÉS A PUNT, VENIU A LA FESTA! Necessitat de l'element trascendent i festiu a la vida cristiana, per tal que aquesta no es converteixi en voluntarisme dominat per l'ètica. Cal tenir present el seu sentit de victòria definitiva sobre els evidents mals de la vida present, de manera que l'angoixa de les realitats immediates no ens porti a la desesperança o a la violència.La divina gratuïtat mai no és font d'alienació, ans llum que ens fa veure més a fons les coses, fins i tot les més dures. El banquet eucarístic és la realització sacramental òptima de la paràbola d'enguany: banquet de franc -tot és a punt- i, també, Aquí teniu el nostre Déu. Alegrem-nos i celebrem-ho que ens hagi salvat!Les LECTURES d'enguany centren continguts esencials i matiços. Aquest Evangeli tanca un cicle de paràboles de quatre diumenges: convidats al casament del fill (28), cim de l'esperança messiànica: Tot és a punt, Veniu a la festa!.-Gran Apocalipsi d'Isaïes : la salvació total pertany al futur i és un do, la Història  és tensió cap aquest futur. Déu ja ha creat el cel nou i la terra nova - esforç de l'home a la terra per aesdevenir obrer d'aquesta novetat - Déu, però, s'avança cap a on l'home no pot arribar sol.-Salm: el Pastor condueix a aigües tranquil·les i prats deliciosos (verds);  para una taula, allibera.-Filipenses: Estic avessat a contentar-me amb el que tinc,  però heu fet molt bé d'ajudar-me ara que vivia en l'estretor. Constituïts a una mena de prolongació de la divina generositat.-EVANGELI: Jesús es presenta com L'ESPÒS que es troba enmig dels convidats a les noces. L'opció que fem pel Fill és determinant del nostre destí. S'ha de canviar, però, de vestit si vull participar del banquet messiànic.TOT GIRA AL VOLTANT  D'UNA TAULA parada pel banquet. Considerem bé QUI ÉS Aquell qui ens convida i els COMPANYS de taula. Farem ara amb amor i esperit de recerca un repàs a les lectures.1. Al bell mig del 1er cap. d'Isaïes, que parla del judici temible de YHWH i en un AT que injustament el fem d'un Déu llunyà, vet aquí un quadre de tendresa: el propi Senyor prepara en la mateixa línia del diumenge 27 i -a Jerusalem- un convit per a tothom i ofereix dos grans i excel·lents regals:-se'ns dona a conèixer, fent-se present,-farà desaparèixer la mort -aquest vel de dol que cobreix tots els pobles i sudari que amortalla totes les nacions des dels seus orígens; mena, per tant, de CONVIT sense fi.Fora bo que ens adonessim  com avui en aquesta partipació a la joia de l'assemblea litúrgica, el seu autor presuposa una doble i joiosa experiència = experiència de Déu i experiència de la vida en aquest món, sintetitzades amb precisió amb el seu simultani dramatisme: El Senyor eixugarà les llàgrimes de tots els homes i esborrarà l'oprobi del seu poble arreu de la terra.2.  Amb el Salm 23 (22) ens endinsem en un terreny d'intimitat. No hi ha dubte que les visions globalitzants satisfan la intel·ligència tanmateix, és igualment cert, que hom s'experimenta com a JO únic i  la Bona Notícia només ens arriba amb la plenitud dels seus registres, quan ens troba amb la nostra dimensió més INDIVIDUAL, sense que l'altra -d'un conjunt plural- no s'hagi de perdre de vista.-En aquest Salm la sol·licitud de YHWH se'ns mostra sota una doble imatge del MEU PASTOR, que ens condueix a les aigües més pures i als prats verds, que em defensa en elsperills i ajuda  que marxi de nosaltres l'angoixosa  vivència del desempar i deriva.-L'altra imatge és la de l'HOSTE que, en arrivar a la Terra Promesa, m'acull i prepara un banquet  messiànic a escala meva, com si jo sols fos capaç de concentrar la seva capacitat de relació (pintures intimistas luteranes de Rembrandt) .3. La 2ª lectura als cristians de Filips, ens fa descobrir l'altra dimensió del gran teòleg del Cristianisme: la vida del creient situada al cor d'una càlida comunicació de bens; La causa i l'amor del Crist m'han preparat perquè em sàpiga fer a tot: abundancia i privació...M'hi trobo entre cadenes i heu pensat en el pobre presoner Pau; potser m'heu enviatmés del que em feia falta, però n'estic content, ja que veniu a ser com la prolongació de la generositat divina...En una paraula: la vida cristiana com a BANQUET que ens oferim els uns als altres.4. A l'Evangeli  Jesús no tem de prendre com a punt de partida una historieta del seu temps, que ell sap adaptar: Mateu fa de la paràbola una al·legoria i la vincula amb unproblema vital que sempre amenaça.Un publicà ric va morir i a les seves exèquies fou present tota la ciutat. També, pelsmateixos dies, morí un piadós escriba, sense que ningú semblés ni assabentar-se. Perquè una tal injusticia?: una bona acció va ser decisiva a l'hora de la seva mort: haver organitzat un banquet opulent pels notables de la ciutat que aquests van menysprear. Llavors feu venir tots els pobres i captaires de la població. Es tractava, doncs, d'un ric de fa dos dies, que volia introduir-se en la bona societat, però les grans famílies no el varen aceptar i ell, empipat, portà els  captaires, per tal de donar a aquella bona societat  una lliçó.Recordeu d'altres ensenyaments de Jesús: un Samarità, el Majordom infidel, un Jutge pled'iniquitat... li serveixen igualment com a punt de partida d'una paràbola al seu Evangeli i al de Lluc.Imagineu les rialles dels oients del Mestre, en tant que els hi van enumerant les disculpesdels convidats (les recull Lluc al seu Evangeli), Els hi sembla sentir l'enuig creixent del publicà, menyspreat per aquella bona societat.. i la desfilada del seguit d'espellifats que embruten les estores d'una mansió tan ben guarnida.I, de sobte la SORPRESA, quan el Senyor -de manera incisiva- els fa despertar d'aquell agradable divertimento. ¿Però encara no us hi heu adonat?. No enteneu?. ¿Per què les rialles? = Quan feu befa d'aquest pobre home, esteu fent burla del propi Déu Vivent.., ja que Ell, us ha estat convidant pel seu Evangeli i, tanmateix, el vostre orgull i una nècia autosuficiència i manca de seny L'HAN REBUTJAT i, ara, en el cim de la inconsciència us fa riure la seva cort de pobres, de pecadors i de captaires convidats en comptes de vosaltres.Penseu ara en el que ha estat la història de Israel: un diàleg quasi ininterromput de YHWH amb el seu poble: l'esperança mesiánica com a signe identitari de llur comunitat -tants cops oprimida i sempre anhelosa pel compliment de la Promesa- simbolitzada per un Banquet Messiànic. Tinguem això present, i ens serà més fácil d'intuir el dramatisme de la constatació: EL BANQUET JA ESTÀ PREPARAT, VENIU A LA FESTA!.. però els convidats NO HI VOLIEN ANAR!L'Esglèsia, les comunitats, cadascun dels creients hem estat cridats per a esdevenir una mena de SIGNES al món, conscients de la festa i del convit. Siguem també conscients de la necessitat i desempar de tants. QUÈ FEM? ¿Quins signes d'universalitat, de joia i de cor ample arriven a molts desencisats?: hauria de ser universal el nostre món i obert; no ens tanquem en mesquineses. Tal vegada no hem descobert encara el que tenim i rebem: -TAULA sempre parada -en la que molts hi participen - TOT ÉS A PUNT, veniu a la festa!