Avui les lectures ens parlen d’un hàbit saludable. Saludable no sols perquè millori la salut de cos, sinó perquè porta a la salvació.
En efecte, aprenem a tenir hàbits saludables a mesura que sentim el seu potencial benèfic: caminar, menjar sa, llegir, escoltar música... Són activitats que fetes periòdicament van construint paulatinament un estat de benestar. que ens aporten qualitat de vida.
Com a creients, però, volem anar més enllà i cerquem allò, que fet d’una manera sistemàtica va educant la nostra mirada, el nostre cor i les nostres decisions per anant-nos configurant, poc a poc, al sentir de Crist.
Avui la Paraula de Déu se’ns ofereix com a hàbit saludable, potser el més salvífic que puguem pensar. La Paraula de Déu no pot ser encadenada, li diu l’empresonat Pau a Timoteu. Això vol dir que ella és sempre viva, capaç de transformar les situacions més difícils en ocasió on el Regne de Déu esclati lluminós entre els qui la reben i hi responen.
Ella, la Paraula de Déu, no produeix un efecte màgic sinó que té en compte la participació del qui l’escolta. És que potser romandrem passius en l’oferta de la pròpia salvació? Ben sovint, ens hem atansat a la Paraula de Déu de mers espectadors, sense preparar-nos-hi, exigint-li una resposta immediata, amb la impaciència del qui voldria una irrupció abassegadora de Déu. La Paraula, en canvi, demana que l’acaronem preguntant-li d’on prové, qui la va interpretar, com s’ha traduït en diverses versions...Tot això, ens disposa a entendre-la millor com qui aprèn l’idioma de l’estranger que acollim a casa.
Dels deu leprosos de l’Evangeli, nou varen escoltar la Paraula de Déu en boca de Jesús, però solament un va ser capaç d’interactuar amb el qui és la Paraula feta vida humana, per donar-li gràcies. Els altres no varen dialogar. Sols cercaven la seva salut corporal sense adonar-se que, amb aquesta horitzó, no gaudirien de la plena salut de Déu: encara no hi estaven preparats. Això sí, estaven disposats a complir el ritual de la llei antiga, que deia que calia que els sacerdots donessin fe de la guarició d’un leprós perquè finalment fos reincorporat a la societat. Jesús, però, no sols ha vingut a guarir els cossos o a reinserir socialment. La salvació en Jesús es manifesta en l’agraïment cap a la seva persona de manera que visquem amb ell.
La Paraula de Déu avui és invitació a escoltar-la amb la cura de qui ens vol salvar plenament. Un encontre amb la Paraula quotidià, pacient i contextualitzat, ens disposa a la salut de l’ànima i amb ella de tots aspectes de la nostra vida.
