1. Fascinació a primera vista. Amb tot el respecte, em sembla que podriem qualificar així allò que va sentir aquell home per Jesús (“va venir corrents”, li diu “mestre bo), i l’emoció que sent Jesús per ell deixant anar dels seus ulls una mirada d’amor, veient el seu curriculum vitae… Tot plegat fa que aquell encontre fos realment especial. Des de ben joves se'ns ha quedat fixa l’escena, igual que certes representacions pictòriques…
2. Però la pregunta en clau interna encara queda per plantejar i per ser resposta. La de la felicitat: ets veritablement feliç? Què més busques? I Jesús li fa una proposta arriscada, que va més enllà dels manaments, de la Llei, de l’autosatisfacció..., una proposta que ja toca les ribes del Regne de Déu, tan diferent de la Torà. Podriem dir que és un veritable “atracament”. Sense violència, sense armes intimidatòries, sense assetjament de cap mena, li fa: ”la borsa o la vida?” I la resposta que consta a l’Evangeli és demolidora. Canvia la cara del jove; canvia l’ambient de la trobada; canvia el rostre de Jesús i del jove. Possiblement Jesús ja l’havia imaginat fent de "deixeble 13è", un més a la colla. Però hi ha barreres que són insalvables : els diners, les riqueses, la brillantor i la seguretat externa que dona tenir molts diners. I tot això, impedeix trobar la joia del risc d’ estendre el Regne i de tastar els veritables valors de la generositat. Les riqueses bloquegen la llibertat.
3. Per això la pregunta de Pere i la lliçó particular que Jesús dona als seus deixebles puja a una de les frases més reals: Per a Déu res no és impossible. Vaja, parla d’un miracle. Per això és meravellós: trobar homes i dones, joves, nois i noies que han descobert el secret de la solidaritat …
