Temps Ordinari - Vint-i-novè diumenge

Una simpàtica historia...Que Jesús explica als deixebles per fer-los veure que pregar no és només una cosa a fer. Una activitat. Una pràctica. Un precepte... Jesús vol fer entendre que pregar és, sobre tot, una actitud de vida. Una manera de situar-se en el món. Una manera d'entendre's  un mateix. I aquesta manera és des-centrada del propi jo i conscient d'estar en mans de Déu.Tenim davant, la tasca d'esdevenir persones integrades. Unificades des de dins. És tan diferent ser autèntic cuiner que "aplicador de receptes"!! Pregar...Sí, és clar, també és una activitat. Que vol els seus espais i horaris concrets. I podrem aprendre de les "escoles" d'aprenentatge. I arrelar l'hàbit, i exercitar la constància. Però tot això, per tal d'esdevenir i ser autènticament, cada cop més, deixebles de Jesús. Fills de Déu. Habitats per Ell i el seu Esperit. No es tracta de saber-ne o no. Es tracta de viure-ho. Pregar com respirar. Tan vital ... i tan senzill alhora. Sempre. En tot moment.  Sense defallença i sense desànim. Sense imperatiu de fer-ho i sense poder deixar de fer-ho.El cristià és una persona que es reconeix habitada i amb l'experiència de ser estimada totalment per Déu en Jesús. I això és quelcom ben diferent a una "fórmula", un concepte, una idea. És tota una experiència que fonamenta- motiva- empeny- converteix... Una manera de viure i enfocar la vida. Certament, a cadascú ens toca viure... el que ens toca. Pregar per viure. Deixar créixer aquesta experiència. Escoltar la veu de l'Esperit. Donar espai a la presència de Déu en nosaltres. Deixar-lo fer. Deixar que Jesús sigui la meva vida i el meu alè. Pregar per ser. Ser cristià. Portador de la Bona Notícia. Cuidador de l'esperança. Ser humà i profundament humà. Com Jesús.Què caldrà fer?També la pregària ens ho dirà. La pregària que sap escoltar i llegir la realitat. Tocada per una realitat tants cops dolorosa i injusta. La pregària ens ho dirà. Molt millor que els codis, els manaments, les lleis, els manuals... La pregària que sap buscar camins a l'amor. Que sap posar-se més en obres que en paraules i discursos. Que mou a posar-se el davantal i rentar peus. Servicialment. Solidàriament. Ben aventuradament. Allà on som. I també comunitàriament. Anant de la mà amb d'altres companys i companyes de colla que fem el mateix camí. Una Església que va néixer al voltant de Maria, la que conservava totes les coses, meditant-les en el seu cor.