Potser estem, encara, introduint-nos en aquest nou curs que va començant. I, potser, encara una mica descol·locats de fets desconcertants que hem viscut aquests mesos i setmanes passades. Que el retorn a la “vida quotidiana” no ens faci passar plana com si res!!
Comença la tardor. Nova estació que ens porta temps més frescos, dies més curts, colors groguencs... Temps de serenor i retrobada. Tant de bo! Avui, diada de St. Mateu, el recordem amb sobrietat en ser diumenge. Recordar un evangelista ens recorda la missió de testimoniar i transmetre la Bona Notícia de Jesús.
L’Evangeli d’avui ens parla amb claredat i contundència. Potser ens ajudi fer un petitíssim aclariment previ sobre què diu i què no diu Jesús.
Jesús no diu que els diners i els béns materials de què disposem siguin dolents. Ni que els haguem de rebutjar ni defugir. (Els necessitem!)
Jesús no fa l’elogi d’una persona corrupta que utilitza corrupteles per sortir-se’n.
Jesús no diu que tot val i tot és permès, mentre després facis les componendes necessàries.
Jesús, certament, reconeix que l’administrador és un home llest. Que reacciona amb astúcia i promptitud i no es queda mà sobre mà.
Avui, nosaltres, podríem xifrar l’ensenyament de Jesús en tres punts.
1.- Compte amb les matèries perilloses!
Tots tenim llexiu, a casa. I altres productes que si no anem amb compte quan els utilitzem -o no els utilitzem com cal!- ens poden ocasionar disgustos, accidents i conseqüències ben serioses. Hem d’anar amb compte i posar tota l’atenció quan -quotidianament- manipulem matèries perilloses, foc, etc. Ens juguem la vida!
Doncs bé, els diners són “matèria perillosa”. Els necessitem. Quotidianament. I no som conscients del risc que comporten. “Mai no passa res”, “A mi això no em passarà mai”... fins que passa. I no cal ser personatge conegut ni sortir als diaris de corruptes i comissionistes... L’ambició està present a la nostra humanitat. A dins.
Compte amb les matèries perilloses!! Ens hi adherim. Ens hi enganxem. Mai no en tenim prou, i sempre en volem més. I estem disposats a fer moltes coses curioses, per aconseguir-lo.
Més d’un cop hauríem de preguntar-nos: On guardes els diners? A la cartera? O al cor? On poses la confiança i la seguretat -humanes i necessàries per viure?
2.- Desperta i tria.
La música del “tots en volem més” / “qui té padrins, bateja” / “qui res no té, res no val”... i tantes altres fórmules, la portem tan endins i ens l’hem fet tan pròpia!! Ens l’hem empassat amb una facilitat sorprenent.
La Bona Notícia de Jesús ens diu que podem despertar. Que podem preguntar-nos -i respondre’ns amb honestedat!- si de debò els bens i les seguretats materials -necessàries, no ho oblidem!- són la màxima aspiració a la nostra vida. L’objectiu de la nostra vida.
La Bona Notícia de Jesús ens diu que estem fets per a la comunió, per a la vida, per a la trobada servicial amb els altres i amb el Pare. Estem fets per estimar! I que viure és molt més que tenir, disposar, funcionar. Estem fets per a Déu. I tot allò que no és Déu, no ens omple.
Desperta i tria. On poses el teu cor? En el Déu -Pare, amic de la vida i la humanitat? O en las riqueses que, de fet, et posseeixen elles a tu.
Desperta. Tria la Vida i l’Amor! I adona’t de tot allò que t’allunya, et distreu, et separa del Déu de la vida. Abraça la creu, quan calgui.
3.- Prou de queixes, laments i passivitat.
No val a dir “no hi ha res a fer”. “El sistema econòmic capitalista és així...” Prou de lamentacions complaents. Sí hi ha alguna cosa a fer. Els senyors del món, de les riqueses, els capitals i els tràfecs prou en fan de coses i estratègies per seguir on són!! Prou s’espavilen.
Prou de queixes i laments, sense intentar res. Espavilarem? Ens atrevirem a ser valents, imaginatius, provocadors, alternatius, astuts...? O seguirem tocant la viola, tímidament? Serem capaços de burlar l’ídol diner/ riquesa? ¿O li retrem perpetua adoració i sotmetiment?
Possiblement seran coses petites. Domèstiques. Testimonials. Comunitàries. Molt petites. Molt utòpiques. No faran caure els mercats ni els sistemes econòmics injustos. Ben segur. Però no deixem de fer-ho. No podem deixar de fer-ho.
Ens hi va la vida. I l’alegria.
Fotografia: Josh Apple a Unsplash
