La creu
“Qui no pren la seva creu...” La creu, en si, no era, ni és encara, ni de bon tros, una imatge un signe agradable. Era, en altres temps, la imatge d’un instrument de tortura i mort ignominiosa, com a pena màxima després d’haver comès una acció d’extrema violència. Inclús ara el fet de portar la creu ho expressem sovint en sentit feixuc. En diem “carregar la creu”.
Però Jesús avui ens ha dit “Qui no pren la seva creu i m’acompanya”. Aquí Jesús es dirigeix als qui el volen acompanyar. La creu, que se’ns exhorta a prendre és companya de la creu que Jesús va portar. I la creu de Jesús capgira per a nosaltres el sentit de la creu. No deixa de ser un signe de càrrega i dolor, però la creu de Jesús assoleix un nou sentit.
La creu de Jesús
Jesús pren la creu i mort en ella no per una mala acció, sinó, contràriament, per les continuades bones accions en favor de les persones, especialment les més vulnerables. Jesús va haver de carregar la creu perquè, precisament va descarregar creus que portaven els altres; la creu de les seves malalties, dels seus dols, de les seves marginacions, dels seus rebuigs socials, de les seves injustes imposicions dels poderosos, dels seus pecats...La creu de Jesús és signe de solidaritat i amor
La nostra creu.
I Jesús ens exhorta a prendre la nostra creu, cada u la pròpia. I cal que la prenguem no com una freda i molt pesada càrrega, sinó identificant-nos amb les actituds que Jesús va mostrar durant la seva vida mortal: amb la plena disposició i desig de fer el bé, i amb l’assumpció de les dures conseqüències que li van comportar.
I hem de portar la nostra creu, no per poder tenir la auto-satisfacció d’haver fet unes bones accions, sinó per amor a Aquell que, per amor, va prendre la creu de la humanitat de les nostres febleses, de les incomprensions i de les injustícies, fins a donar la seva vida per guanyar-ne una d’eterna plenitud. I la va guanyar per a Ell i per a tots nosaltres.
Per això, és lògic que Jesús posi l’amor, que li hem de tenir, per sobre de tots els altres, inclús l’amor als pares, germans, fins i tot, a la pròpia vida. Perquè, com també ens ha dit: “Els qui vulguin guardar la vida en poder seu, la perdran, però els qui per causa meva l’hauran perduda, la retrobaran”. Déu ens guanyarà sempre en generositat després del que nosaltres puguem considerar com grans accions o com petits detalls, com donar un got d’aigua fresca.
