Temps Ordinari - Trenta-tresè diumenge

En llegir  aquesta paràbola dels administradors, hauríem de guardar-nos d'interpretar-la en un sentit com comercial; como si la vida cristiana fos només una mena de negoci amb Déu, en el que Déu seria com un amo avariciós i  nosaltres hauríem de procurar guanyar per a ell el més possible amb el que tenim al nostre abast. Només faltaria que introduíssim en evangeli l'esperit del capitalisme! No. El sentit profund d'aquesta paràbola ens ve indicat en el que demanàvem en la pregària amb la que hem obert la celebració d'avui: hem demanat "feu, Senyor, que puguem servir-vos sempre amb el goig a l'ànima..." Això expressa perfectament l'essència de la vida cristiana, i és el que el Senyor ens vol inculcar amb la seva paràbola: servir Déu amb goig al'ànima, amb tot el que ell ha posat a la nostra disposició: els bens personals i espirituals (la vida, la intel·ligència, la sensibilitat, les aptituds...) i els béns que ens envolten (relacions humanes, bens materials...)Fixeu-vos que segurament el punt més important de la paràbola és el contrast entre els dos primers administradors, que fan el que poden amb el que han rebut del senyor, i el tercer, que no fa res, que és, com diu el senyor, "un administrador dolent i gandul" , que no té el goig de fer el que pugui amb el que li han donat, sinó que s'abandona i només té por i mandra...El Senyor ens exhorta, doncs, avui a ser diligents i generosos amb el que hem rebut de Déu.Tot el que tenim és do de Déu. De res no som amos absoluts. Ni el que anomenem la "nostra" vida no és pròpiament nostre: Ell ens la donà sense que haguéssim fet res per  merèixer-la, i ens la  reprendrà quan Ell vulgui. L'important és que, en l' interval, fem el millor que puguem i sapiguem per donar sentit a la nostra vida, a la dels altres i a la nostra situació en el món en la mesura que estigui al nostre abast. De res no som amos, però som administradors de tot elque trobem a la nostra disposició.En la pregàriainicial a la que he al·ludit, demanàvem de poder servir sempre "amb goig a l'ànima". Aquest és un aspecte important. El nostre servei a Déu, que es realitza en el servei alsaltres i en la responsabilitat en l'administració del que està al nostre abast, no ha de ser un servei d'esclau, humiliant i forçat. És, com es diu en altres llocs de l'evangeli, un servei de fill, que viu en una relació amorosa amb el Pare, i que troba el seu goig en el goig del Pare. Servir per amor i amb amor deia St. Ignasi al final dels seus  Exercicis Espirituals. Servir Déu amb goig a l'ànima, ens ha fet dir la litúrgia d'avui. L'important és no abandonar-se a la mandra, a la indolència, al'egoisme tancat, a la por...Sobre això és important fixar-se en un detall de la nostra paràbola: l'amo confia quantitats diverses als seu administradors,  i no els fixa quant han de guanyar amb elles. Només els encomana que les administrin bé. Això és el que Déu fa amb nosaltres. Tots tenim oportunitats diverses en situacions molt diverses. Ens pot semblar que a uns els ha tocat una situació millor que la d'altres..., i fins i tot que alguns es troben, o ens trobem, a vegades en situacions ben difícils i que semblen totalment tancades. Sí, però no hi ha situació en la que no es pugui d'alguna manera "estimar i servir", encara que només sigui acceptant amb humilitat i paciència una situació, o lluitant amb força i esperança fins on es pugui per millorar la pròpia situació o la dels altres...El que la paràbola vol ensenyar és que cal mantenir-se sempre actius en esperit d'amor i servei, "amb goig a l'ànima". Avui és dia per demanar-nos, primer, si estem prou amatents a procurar mantenir-nos en aquesta actitud bàsica, si estem prou amatents a sacsejar la nostra indolència, si procurem assumir les responsabilitats que ens pertoquen en la nostra situació concreta. I després, és dia per demanar a Déu la seva gràcia perquè  ens ajudi a mantenir-nos en aquesta responsabilitat de voler efectivament "estimar i servir en tot".