Temps Ordinari - Trenta-tresè diumenge

1.Relació amb diumenge vinent: Al final de l'any litúrgic, la Paraula de Déu ens enfronta a una revisió general de la nostra vida, en funció de tot el que em rebut del Senyor. Diumenge vinent serà la conclusió d'aquesta reflexió tornant l'esguard a Jesús, el Crist, Principi i Fonament de la vida del Món, Rei de l'Univers, a qui em de donar comptes de la nostra "revisió de vida".2.La Paràbola del talents2.1  La mateixa felicitació als dos primers.La revisió de vida d'aquest diumenge 33 es centra en la paràbola dels Talents. Paràbola clara en la que l'amo demanda comptes a tres administradors. Cal notar que Mateu posa les mateixes paraules de felicitació als dos administradors, independentment del que cada un ha guanyat, perquè tots dos han donat "el millor" de cada un. Havent rebut diferent tornen diferent, però són felicitats pel que han posat d'ells mateixos, el cap i el cor i el treball.2.2 Cada u és diferent. No s'esmenten els àmbits en que varen treballar els administradors, només es suposa que varen rebre talents diferents. Aquí, doncs, la revisió de la vida de cada un de nosaltres, segons el que em rebut. Tanmateix el que em rebut, no ho rebem per a nosaltres mateixos solament, sinó per "donar fruit" i un "fruit que duri". En la llibertat que se'ns ha donat, hem d'escollir camins de justícia i de solidaritat, d'amor i de pau (com direm diumenge vinent en el prefaci de Crist Rei).3. El contrapunt femení en la primera Lectura. La Paràbola dels talents troba en la Litúrgia del diumenge 33 un contrapunt a la cultura masculina que ella reflexa amb una lectura del llibre del Proverbis en la qual es fa la lloança de la bona esposa: "dediqueu-li cants pels fruits del seu treball". Avui dia, es evident que s'han de lloar els treballa a casa i fora de casa que fan cada un dels esposos (cf. CPM). Empalmant amb el paràgraf anterior es tracta de donar fruit cada u en el seu camp i amb les seves possibilitats personals.4. La carta als de Tessalònica: Cada dia és el dia del Senyor.Aquesta revisió no s'ha de deixar per a "més endavant", sinó ha de fer-se "ja ara", tot demanant al Senyor que, "ja que som tots fills de la Llum" - que és Ell -, no ens deixi viure en la foscor, amagant els nostres ego-ïsmes  i les nostres injustícies, en definitiva el nostre pecat, personal i social. És una consideració basada en la segona lectura de la Primera als de Tessalònica, 5,1-6 que ens fa pensar en la "arribada del dia del Senyor", es a dir, que ens torna a posar davant de Jesús. Hem de "vetllar" per saber-lo trobar en totes les coses i, sobre tot, avui en temps de crisi, en totes les persones que necessiten del nostre ajut i suport.  Els talents són do del Senyor, però la seva realització no es fa independentment d'Ell. Sempre Ell estarà present el seu Esperit per animar i potenciar la nostra intel·ligència, la nostra voluntat i el nostre cor.