L'any litúrgic té la seva cloenda amb la celebració d'avui. L'any litúrgic, que segons l'afirmació del Papa Pius XII, és el mateix Crist ens ha fet celebrar, pas a pas, tot el misteri de la salvació. Ara, al final de l'any, ens posa davant del Senyor i com a resum de tot el que hem anat contemplant i celebrant voldria fer-nos professar amb entusiasme la nostra fe amb aquelles paraules de l'apòstol Natanael quan es va trobar amb Ell: "Mestre, vos sou el Fill de Déu, vos sou el Rei d'Israel"(Jn 1,49).La nostra celebració no vol pas ser una celebració triomfalista, sinó que, com sempre, és professió de la nostra fe: fe en qui és Jesús, fe en el seu misteri salvador que Ell ha realitzat en la història de la humanitat, i que un dia es manifestarà en tot el seu esclat malgrat que les forces del mal i del pecat vulguin oposar-s'hi. L'imatge de la reialesa per parlar de Déu és una imatge bíblica, però només una imatge. El nostre llenguatge és pobre i tan sols aproximatiu, vol dir alguna cosa, però no ho pot dir exactament tot; suggereix i prou. Rei: el primer, el cap i el guia, el defensor i salvador; Rei, el que representa tot el poble i li dóna unitat; Rei, el garant de la justícia i de la llibertat; Rei, la deu de tota autoritat. Però és una imatge analògica que diu més què no és que què és en realitat.Sant Pau, en les cartes anomenades de la captivitat, parla del fet de la reialesa de Jesucrist amb uns trets ben característics del seu pensament teològic: primer, un rei amb un regne (el Pare ens ha fet partícips del regne del seu Fill estimat -Col 1, 12-13-); segon, un regne i una reialesa que seran reconegudes per tothom (tothom reconeixerà que Jesucrist és Senyor -Fil 2,11-); tercer, un regne que es manifesta des de la Creu (Ef 1,7; Fil 2, 6-11).Un Rei amb un regne.El regne de Déu, el regne de Crist, no és un territori amb fronteres que el separin d'altres regnes amb els que entra en competència. El Regne és la sobirania salvífica de Crist, la realitat escatològica que un dia s'ha de manifestar plenament quan s'acompleixi del tot el designi de Déu que "tots els homes se salvin i arribin al coneixement de la veritat" (1 Tim 2,4). El Regne que ja ara "és enmig nostre" (Lc 17, 21) per la presència del Crist en la seva Església. Un Regne que és, com el descriu el prefaci de la nostra celebració d'avui, un regne de veritat i de vida, de santedat i de gràcia, de justícia, d'amor i de pau. El Pare ens ha fet ja partícips d'aquest Regne, ens hi ha traslladat, i a nosaltres ens cal viure el deure de ser-li fidels sent fidels a la veritat, la justícia, la llibertat i l'amor (Joan XXIII)Una reialesa que serà reconeguda per tothom. "Tothom al cel, a la terra i sota la terra s'agenollarà i tots els llavis reconeixeran que Jesucrist és Senyor" (Fil 2,10-11), i no com a resultat d'una violència o d'una força que ho doblega tot, sinó com a fruit de la veritat, de la llum que no lluita pas contra la tenebra, sinó que la dissipa. Serà per a molts el reconeixement joiós, definitivament alliberador. ¿Serà per a algú la confirmació d'una existència desgraciada, equivocada i rèproba? Pel mal. la mort, la injustícia, la mentida serà la condemna clara i definitiva.Una reialesa que es manifesta des de la Creu.El misteri de Crist Rei se'ns ha manifestat des de la creu, des de l'anorreament (Fil 2, 6-9). Buidant-se Jesús de si mateix, obedient fins a la mort i una mort en la creu el Pare l'ha exaltat i li ha donat el nom que està per damunt de tot. La seva manifestació s'ha fet des de la pobresa, la impotència, la humiliació, el sofriment; sant Pau ens diu, "després d'estar entre nosaltres com un home qualsevol". Això és el que capgira les nostres imatges humanes de la reialesa per poder parlar de Déu, fins i tot de la imatge que tenim de Déu. Això és el que ens suscita escàndol, allò que ens sembla una total bogeria (1 Cor 1,23), però que ens manifesta el Déu que és amor, ens manifesta la saviesa de Déu.Germans i germanes: Reconeguem la reialesa de Crist i fem-nos deixebles, ciutadans del seu Regne. No tinguem por i obrim-li les portes de la nostra interioritat: Ell és la veritat i, si el seguim, caminem en la llum; Ell és el camí i, si el fressem, caminem cap el Pare; Ell és la vida i, si l'abracem, cap verí de mort no podrà res contra nosaltres.