Temps Ordinari - Trenta-quatrè diumenge (Jesucrist Rei)

 Festa de Nostre Senyor Jesucrist, Rei de tot el món. Un dia com avui, festa litúrgica de fi d'etapa, Crist Rei, i d'eleccions autonòmiques, final d'una altra etapa, s'haurà de fer a l'homilia una al·lusió directa al moment actual social i polític de la situació del país el qual estimem, on vivim, treballem i cristianament volem créixer. Diuen que elcristià ha d'anar pel món i la vida  amb el diari a una mà i l'Evangeli a l'altra. El diari com símbol de viure en aquest món i que tot allò que passa l'ocupa i preocupa, i aquesta preocupació la vol il·luminar amb l'evangeli. El cristià, com ciutadà,  ha de tenir una paraula a dir, ha de dir una paraula, sempre evangèlica. La festa de Crist Rei, títol un xic anacrònic, però certament litúrgic em porta a resumir esquemàticament unes pincellades d'homilia que no són bàsicament meves, però em sap greu no poder recordar l'autor. Crist Rei, en comptes de l'apoteosi d'un espectacle pirotècnic, l'Evangeli ens presenta una estranya escena,  plena de contrastos. 1r. contrast - Durant tota la seva vida ha fugit de títols reials, d'aplaudiments, de les masses que el volen fer rei, de messianismes fàcils. - Ara, que no pot fugir perquè està lligat, jutjat i encadenat, diu clarament: "Jo sóc Rei" 2n. contrast - Diu que el seu Regnat no és d'aquest món, és a dir, dels criteris mundans, que van contra el seu evangeli. -Però al mateix temps, té molt a veure amb aquest món. 3r. contrast - L'han acusat de mentider, de fals, de manipulador, de ser enemic del Temple i del Palau,  de la Religió i de la Política. - I en canvi, ell diu que ha vingut al món per donar testimoni de la veritat.    Jesús és l'antítesi de la baralla de cartes que el món aspira tenir a les mans per obrir-se pas en "el joc de la vida". L'estil de Jesús, extret de les Benaurances, no té res a veure amb el que, podrien simbolitzar els quatre "pals" de les nostres cartes: Jesús no és el Rei de Bastos - de la violència abassegadora - de la prepotència, de la raó del més fort - del trepitjar fort en la vida Jesús no és tampoc el Rei de Copes - de la vida que es gasta en una felicitat  no autèntica - de l'hedonisme sense control - de les drogues i les litrones - del "carpe diem" dels pagans - del "comamos y bebamos que mañana  moriremos" que tanta gent practica             perquè no té més horitzó en la vida Jesús tampoc és el Rei d'Oros - és l'antítesi del diner, el gran ídol del món - de la corrupció, el diner negre, blanc o de tots colors - del "poderoso caballero es Don Dinero", com ens diu la saviesa popular - del comprar i vendre cossos i dignitats  humanes, al preu que sigui Ni tampoc és el Rei d'Espases - de la mort, del terrorisme, de les guerres fredes o calentes - de la fredor i l'odi - de les crítiques que punxen i maten - dels fanatismes i intransigències El Regne de Jesús és aquell "as" amagat, - no en la màniga, sinó en la terra bona de la senzillesa, - dels valors que no criden l'atenció, els valors d'estar per casa - l'as del triomf de la veritat sobre la mentida, la força de l'amor sobre l'odi i l'endurimentde cor   Amagar-nos aquest "carta" dins nostre no és fer trampes, és jugar amb avantatge, amb visió evangèlica de la vida.