El darrer diumenge de l'Any Litúrgic presenta -com a coronament de tot- el primat de Crist sobre l'Univers, en tant que constitueix el paradigma de l'ésser humà (ecce Homo, ecce Rex vester) i nucli de la Hª de Salvació, en tot contraposat al primer Adam (I Co), 2ª lect. Alhora i en un nivell més intimista, sóc convidat a una relectura cristiana de dos textos de l'AT: Crist és el meu PASTOR-REI (Salm i lect. d'Ezequiel). L'Ev. -comiat d'aquest cicle A- sorprén a tots tres cicles: avui presenta com Crist és el judici que determina l'etern destí de l'home; aquest es farà segons el criteri de l'amor als necessitats. Potser fora interessant remarcar un doble nivell de la proclamació d'aquesta primogenitura de Crist: una REIALESA OBJECTIVA, per damunt de la humana acceptació -l´ostenta per dret de naixement i de conquista- (llegir fonamentació a Efes 1,3-11). Trenquem els seus lligams, trenquem-los!.. Però se'n riu el qui té el tron al cel, el Senyor els veu i se'n burla (Salm 2).Pilat li digué: -¿Tu ets el rei dels jueus?: La meva reialesa no és d'aquest món...Pilat preguntà a Jesús: -D'on ets tu?.. -Per tant tu ets rei? - Tu ho dius: jo sóc rei.. Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu = REIALESA SUBJECTIVA, que proclama la nostra pregona adhesió. Pilat respongué. -I què és la veritat?Llavors sortí Jesús portant la corona d'espines i el mantell de porpra. Pilat els diu: -Aquí teniu L'HOME!-.. Els jueus li contestaren: -Nosaltres tenim una LLEI, i segons aquesta Llei ha de morir, perquè s'ha volgut fer Fill de Déu... Pilat agafà por davant les amenaces dels jueus: Tothom qui es fa rei va en contra del Cèsar. Quan Pilat sentí aquestes paraules, dugué Jesús a fora i es va asseure al tribunal en el lloc anomenat l'Empedrat, en hebreu Gàbata. Era el dia de la preparació de la Pascua, cap al mig dia. Pilat diu als jueus: -Aquí teniu al vostre R E I. Seguint amb Efes 1: Volia que fossin lloança de la seva glòria, nosaltres que des del principi tenim posada en Crist la nostra esperança. En ell, vosaltres vau escoltar la paraula de la veritat, l'evangeli que us salva. En ell heu cregut i heu estat marcats amb el segell de l'Esperit Sant promès (12-14). Aquest 4rt Evangeli remarca com -per voluntat del Governador romà i malgrat les protestes dels Jueus- el títol de la condemna fou redactat en hebreu, grec i llatí: ésREI universal.Només Mt (dels evangelistes Sinòptiques) presenta Jesús amb el títol absolut de REI. Ho anticipava en el relat dels tres Mags d‘Orient: On ha nascut el Rei dels jueus? També d'ells se'ns diu que llur descoberta els havia des-instal·lat = un altre cop, REIALESA SUBIECTIVA.En tots i cadascú dels 3 cicles litúrgics, la Festa de Crist Rei sorprèn per la SINGULARITAT de la selecció del text evangèlic. Verament, què n'és d'original i diferent el Cristianisme!, per més que nosaltres sovint l'escapcem, privant-lo tants cops del seu mordent.*cicle C : evangeli de Lluc - Jesús, rei de burles a la Creu i confessat per un ajusticiat (el demana un lloc al seu Regne): Avui seràs amb mi al paradís i,després, pel Centurió romà.*cicle B : evangeli de Joan - Rei davant Pilat: rostre i cos desfigurats pels cops, i confessant que tindrà seguidors que escoltaran la seva veu.En tots dos casos -i en la més tràgica de les circunstàncies- aconsegueix d'esdevenir autèntic Crist majestat i, a més, reconegut per alguns-1. *En aquest cicle A, que avui finalitza -i en funció de Crist-Rei, que jutja, com a Fill d'home dels Apocalipsis de l'època, com a Senyor i Pastor- s'afirma UNA 2ª REIALESA -DE L'HOME, comprès des de CRIST- : Si jo confesso el Crist com a Rei i Senyor, haig d'honorar l'HOME, amb el qual Déu -en Jesús, el Crist- s'ha volgut identificar:-Era foraster, i EM vau acollir,-Jo tenia fam, i EM vau donar menjar..Cal no oblidar, tampoc, el mateix en versió negativa: -Tenia set i NO em vau donar de beure.Remarca l'Evangeli que -tant els primers com els altres- manifesten sorpresa: -però, Senyor,QUAN us vam veure.. i us vam ajudar (o NO us vam ajudar?)La resposta del Rei és:-Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que fèieu a cadascun d'aquests GERMANS meus, per petit que fos, M'HO FÈIEU A MI.Una tal sorpresa dels oients PERDURA AVUI i ARA en nosaltres quan, deixant de banda l'afirmació teòrica, (ens hem habituat a sentir-la i, fins i tot a emocionar-nos, però sense incidència -encara no ens la SABEM (del verb llatí sapio = degustar)-:*un Déu tan pròxim.. que, alhora -en JC- és un HOME.*un HOME tan enaltit.. que, alhora -en JC- és DÉU.¿Com fer-s'ho perquè això passi a la vida?. ¿Com em puc engrescar en un procès de conversió?: cal haver sentit primer l'encís o, tal vegada el rebuig i, que el segueixi, un esforç oracional i d'estudi de la figura de Jesús allà on es deixa trobar: Sagrada Escriptura, accions i comunitat litúrgica..Enguany, doncs, se'ns proposa la confessió de CRIST, sobirà i Senyor, des d'aquesta perspectiva de l'HOME-REI, Capdavanter..2. També hom podria deduir un 2ºn ensenyament, que convida a la lucidesa i sensibilització.a) Possibilitat de cristians-ATEUS que -tot i confessant Crist Rei- no el reconeguin en el germà, perquè l'enganyen i exploten, no el respecten en las situacions vitals o, simplement, el menyspreen o ignoren i se'n despreocupen.. (llegir la 1ª Joan). Sorpresa quan -en el judici de Crist- se'ns situï a l'esquerra. El seny popular s'escandalitza i meravella de com -i amb una certa tranquil·litat de consciència- som capaços de conjuminar adhesió a Jesús i indiferència envers els germans.b) Contrariament, també, -tots coneixem més d'un d'aquests gnòstics-ateus-CRISTIANS = respectuosos, que se'n preocupen activament de l'home concret i de les causes més genèriques; atenen amb tendresa i se'n penedeixen quan hi fallen; llur perspectiva trascendent és real, però no té Nom..: sorpresa, quan Déu els reconegui com a seus..! 3. Quan acceptem la doctrina de Jesús a propòsit d'aquesta REIALESA DE L'HOME, en el fons el que hom confessa és la única sobirania de JC, doncs tot és obra seva.a) Ell és l'esperat de la Hª pública de Salvació i, igualment d'una altra de privada -de cadascú- viscuda en una intimitat d'anhel i -tal vegada- de frustració, que ens fa insistir.., b) Ell és revelació de l'autèntic projecte d'home -a la divina imatge i similitud = DESTINATS A LA VIDA, A UN REEIXIMENT que sols no podem assolir: Camí, Veritat, Vida, Força..c) Ell esdevé per a aquells que el confessen, realització i compliment de la metáfora del Salm 23, llegit a la present litúrgia.d) Ell és el Fort -i jo ho sóc (ho puc ser) en ell, ni que experimenti amb cruesa la meva dimensió de criatura limitada. Esdevindrà el meu Jutge, des de la perspectiva que heu sentit = se'ns jutjarà pel nostre intent d'estimar -el que hàgim tingut- (1 Jn) ho són tots els passatges Evangelis doncs, tal com ho fa Lluc en la paràbola del Bon Samarità, el protagonista no sembla ser Crist : és un HOME, i no pas en qualsevol situació, ans famolenc, nu.. (Mt) - ferit i estès en la carretera de Jerusalem a Jericó (Lluc): Gosa dir-nos, però, que aquest desgraciat és REI; ¿qui ho entèn? - Ja va dir Pau -I Co- que la teva saviesa, Senyor és, sovint, poc savia i sembla com si ens volguessis dur a una altra galaxia..I ja -en l'itinerari de treure entrabancs a l'oient o al lector- afegiré un altre aclariment:1. Déu havia promès de guiar personalment el seu poble i ho compleix en el lliurament als homes del primogènit Jesucrist, el Señor, que ens allibera del pecat i de la mort, donant origen a una nova humanitat. Crist esdevé el judici que determina el nostre destí i se'ns certifica com aquest judici el farà segons el criteri de l'amor, als necessitats d'amor. Tot això conforma el que hom confesaría com a REIALESA OBJECTIVA de JC.: la té per dret de naixement i de conquista; ningú no li'n pot treure ni afegir res, Tampoc no el podem sotmetre a examen purament racional: ell se'n riu d'aquesta pretensió, com enfatitzen tants cops Job i el llibre dels Salms.2. La vida sencera de Crist constitueix una crida al seguiment d'aquells que es deixen trobar per ell: però la meva reialesa de no és d'aquí... Tots els qui són de la Veritat escolten la meva veu. Hi ha dones i homes -tant debò nosaltres!- que se senten urgits a seguir-lo,Ezequiel compara els mals reis i consellers del poble als pastors infidels i va més enllà de la denuncia conjuntural d'època: radical incapacitat dels polítics per a esdevenir guies autèntics del poble de Déu i per a posar-se al seu servei. Situar aquí la utopia