Vivim avui dia en un món ple de violència, d´agressions, de guerres i de morts abans d´hora. Durant la Covid hi havia un ambient de por a la malaltia, al confinament i, en darrera instància, una por a la mort.
La gent gran viu també una situació d´incertesa al final de la vida: cap a on vaig? què hi ha més enllà de la mort? També els joves es qüestionen sobre el sentit de la vida i fins i tot alguns, desesperats, intenten el suïcidi. Al final, tots morirem un dia, pobres i rics, fins i tot els reis i les reines...
La pregunta és si la Paraula de Déu pot il.luminar nostra existència i donar esperança a la nostra vida i a la nostra mort, ja que per a nosaltres, tant la vida com la mort, són quelcom fosc i misteriós que ens supera i ens desconcerta.
L´evangeli d´avui ens presenta una pregunta maliciosa que els saduceus, que no creien en la resurrecció futura, fan a Jesús per fer-lo caure en l´absurd i el parany.
Però Jesús no respon a la seva pregunta insidiosa, sinó que l´aprofita per anunciar un gran missatge: “Déu no es Déu de morts, sinó de vius, perquè per a ell, tots viuen”.
Déu és una comunitat de vida i d´amor que vol comunicar la seva vida: la creació, la encarnació de Jesús, el do de l´Esperit Sant són fruit de l´amor vivificador de Déu. Jesús ha vingut per donar-nos vida i una vida a desdir, en abundància, Ell és el camí, la veritat i la vida. La vida que el Senyor ens dóna, és una vida integral, que comença amb el pa de cada dia i culmina amb la vida plena divina. El Regne de Déu és un regne de vida: vida material, afectiva, econòmica, social, política, cultural, ecològica, espiritual i divina, per a tothom.
Jesús és la resurrecció i la vida, va morir i va ressuscitar, la vida pels creients no s´acaba amb la mort, sinó que s´obre a una vida nova, “una major naixença”. Morir és participar de la vida del Senyor, és viure amb el Senyor per sempre, es participar de la comunió del sants, una vida nova i sense fi, per la força de l´Esperit.
Tot això, evidentment és un misteri, però la resurrecció de Jesús i la nostra, formen part d´allò que dóna sentit a la vida i a la mort: ”El Senyor ha ressuscitat”.
Ho creiem? Ho anunciem amb paraules i sobre tot amb la vida? Lluitem per tal que tothom tingui una vida digna? Som promotors de tota vida, defensem la vida en perill, també la vida de la terra avui mal ferida? O, com els saduceus, no creiem realment en la resurrecció?
Que la Paraula viva del Senyor i l´eucaristia pa de vida, ens ajudin avui a creure que Ell és la Resurrecció i la vida, i que la seva Pasqua és la garantia de la nostra futura Pasqua.
