Temps Ordinari - Tercer diumenge

Marc inicia el seu Evangeli centrat en la vida pública de Jesús i la seva missió.  Batejat per Joan, se’n va a Galilea, on va començar tot, com van recordar els àngels a les dones que anaren a visitar el sepulcre, quan Jesús ja havia ressuscitat. Però no a la Galilea de les grans ciutats imperials: Séforis i Tiberíades, sinó pels poblets perduts on vivia la gent senzilla, sense drets i sense terra, com avui els palestins a la franja de Gaza. Convertiu-vos Jesús  és així un profeta itinerant que comunica l’experiència d’un Déu bo. No crida a reconstruir cap temple, sinó a la reconstrucció del cor, a posar el cor, com una parabòlica, en direcció d’un Déu amorós, misericordiós i ple de tendresa que truca a totes les portes, tot esperant que l’obrim, per fer-nos feliços.És un canvi radical: “Ha arribat l’hora i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova”. Jonàs ho havia predit a Nínive, potser una mica més barroer perquè també era més flagrant la desgràcia, que havia sembrat l’imperi assiri al seu entorn. I el van escoltar. I Nínive (el món) es va salvar. Un bon exemple per les nefastes conseqüències dels imperis d’avui, es diguin com es diguin, (sobre el món d’avui). Creieu Creure és peregrinar (del llatí: “per agrosire”=pels camps de Galilea), com Jesús i amb Jesús, per camins desconeguts i nous, cercant la terra promesa: un món nou. És un èxode i, alhora, un estímul, sense evadir-se de la lluita d’aquest món. “La fe –deia Martí Luther King, aquell profeta y màrtir (1968) de la discriminació racial- és la disponibilitat d’entrar confiadament a la fosca de l’esdevenidor”. Amb algunes esmenes, la cançó del Lluís Llach s’hi escau avui: “Fe no és esperar (fe és esperar), fe no és somniar (fe és somniar), fe és penosa lluita de l’avui i pel demà; fe és un cop de falç, fe és donar la mà, la fe no és (és) viure d’un record passat. Apartem la nit, apartem la por, apartem els núvols que ens amaguen la claror; hem de veure-hi clar, el camí és llarg i ja no tenim temps d’equivoca’ns. Cal anar endavant, sense perdre el pas, cal que neixin flors a cada instant”. Veniu amb mi Jesús, el profeta itinerant, ens convida a seguir-lo. “Sigueu itinerants”, és una cita de l’Evangeli apòcrif de sant Tomàs del segle I que –segons alguns autors- seria una dita autèntica de Jesús als deixebles. Seguir Jesús, pas a pas, dia a dia. “No podem deixar perdre l’oportunitat present, perquè aquest món que veiem amb els ulls passa aviat”, ens avisa assenyadament sant Pau. Doncs, som-hi. No ens mancarà mai el seu Esperit, que fa noves totes les coses, fins i tot les nostres pors, els nostres dubtes, el nostre cansament. Tenim tot un any per davant.