Temps Ordinari - Tercer diumenge

QUI ETS TU, JESÚS DE NATZARET...?

UNA ESCENA PROGRAMÀTICA

Ben segur que Jesús, a la sinagoga del seu poble, sovint havia llegit l’escriptura i l’havia comentat. La predicació jueva era oberta als laics. 

Però, hom pot imaginar que el primer dia, després de tornar del Jordà, no degué de fer un sermó tan rodó com li redacta Lluc.

Quan Lluc, al cap de 50 i tants anys dels dies de Jesús al Jordà del Baptista, escriu el seu evangeli redacta una escena programàtica que, més enllà de voler fer història precisa, pretén encara més: explicar la fondària de l’esdeveniment Jesús, el misteri de Jesús. Vol donar-nos de Jesús un coneixement intern, no el coneixement merament extern.

Lluc pinta un quadre en forma de díptic, de grans proporcions, riquíssim de detalls. Amb ell obre l’evangeli. Posa en llavis de Jesús un discurs programàtic que serà rebut pels oient: a) amb il·lusió, b) però que tot seguit provocarà un absolut rebuig (evangeli de diumenge vinent).

El discurs programàtic 

Podríem imaginar Lluc assegut al seu escriptori pensant com s’ho farà per a explicar el misteri de Jesús; després de donar-li moltes voltes, decideix ajudar-se d’un text d’Isaïes, que encaixa del tot amb Jesús, que sembla que en sigui la seva fotografia feta uns quants segles enrere.

 Els primers cristians, quan llegien l’Antic Testament, a cops quedaven sorpresos amb textos com aquest, que aplicats a Jesús, resultaven del tot nous. Lluc descobreix a Isaïes 61,1-2 la descripció de Jesús “profetitzada” ja a l’avançada. 

Jesús és el ple de l’Esperit, l’Ungit (el Messies tan esperat pel poble), o en paraules més nostres, l’Alliberador, l’enviat per a cinc missions extraordinàries, mai vistes ni oïdes:

  1. Portar la Bona Notícia, la gran alegria! En un món tan ple de “males notícies”. La seva vida és una “bon notícia”, precisament per alls pobres, els desfavorits... la xusma que es considera, i que tothom considera, pecadora, els vagabunds dels camins... els últims. 

Això sí que és el capgirament de tot: la Bona Nova la reben els darrers. Aquest serà un dels temes cabdals de l’evangeli: recordeu Benaurances/malaurances, el ric Epuló/el pobre Llàtzer, etc.

  1. Dit amb altres paraules, és enviat a proclamar la llibertat als captius. Hi ha tantes captivitats..., socials, religioses..., malalties, tanta gent dominada per trencaments interiors, esclavitzada a desfetes internes que ens persegueixen. 

(I jo miro al meu voltant: tanta gent que necessita alliberament...! I la veritat és que jo necessito tant d’alliberament... I em dic: “benvingut Senyor Jesús”)

  1. Jesús és el qui dona llum als cecs, a les cegueses exteriors i interiors.
  2. I la llibertat als oprimits. L’israelita no podrà oblidar mai la llarga esclavitud a Egipte.
  3. En resum, enviat a proclamar el gran goig de l’any jubilar establert per Moisès (Lv 25,8-17) quan es torna a la igualtat i llibertat entre tot el poble. Quan els qui havien perdut el patrimoni, o s’havien hagut de vendre per esclaus, recobren tot el patrimoni o la llibertat. Jesús és l’any de gràcia del Déu.

Davant d’això Lluc fa que ens fixem en la satisfacció i l’alegria dels oients per aquestes paraules plenes de gràcia. (I més encara, perquè el text que Lluc fa llegir a Jesús només ha parlat del dia de gràcia, i s’interromp just quan Isaïes comença a parlar del dia de la venjança). Jesús serà gràcia de Déu, no serà el llenguatge dur que fa poc el lector de Lluc ha vist en el Baptista (3,7-9).

Tant de bo que avui quedéssim embadalits per Jesús!

Per la figura de Jesús, pel seu cor, tot ell fet de misericòrdia, tot ell preocupat pels altres, tot ell des-centrat de si mateix i interessat per la salut dels darrers de la nostra societat. Avui surt de nosaltres una pregària “Senyor feu el nostre cor semblant al vostre (“Fac cor meum secundum Cor tuum”).

Avui el cristià i les esglésies ens hem de preguntar, molt seriosament, si mirem de ser de veritat Bona Noticia per al món, si som Any de gràcia per als darrers, els qui no compten, si reproduïm la figura de Jesús, si som al costat de Jesús per fer un món nou, imatge de Déu...

I jo, bon Jesús, quin gra de sorra vols que hi aporti? Mira que és ben petit, però posa’m molt al teu costat.

Francesc Riera, sj.