A diferència de Mateu que ens descriu les benaurances de Jesús com part del sermó de la muntanya, Lluc ens presenta les benaurances de Jesús des de un indret pla.
Però la diferència entre tots dos evangelistes no és només geogràfica, sinó d´orientació i de contingut.
Mateu es dirigeix a una comunitat cristiana d´origen jueu, i proposa unes benaurances més orientades a la dimensió cordial i personal, en consonància amb les actituds dels salms i dels savis de l´Antic Testament.
Lluc parla a una comunitat cristiana d´origen pagà i segurament amb gran diferències socials i ens presenta unes benaurances de contingut més profètic i social, seguides de unes d´uns “ai de vosaltres”.
Segons l´evangeli de Lluc, els feliços són els pobres, no els rics; feliços són els qui tenen fam, no els tips; feliços són els qui ploren no els qui ara riuen; feliços són els rebutjats per causa del fill de l´home, no aquells dels quals tota la gent en parla bé.
Els dos evangelistes no es contradiuen, es complementen, però el realisme de Lluc evita que avui el seguidors de Jesús ens limitem a una conversió i una pau merament interior, i ell ens exhorta a un canvi social, històric, material, polític. Tenim el risc de reduir la fe cristiana a una dimensió merament individualista i ritual i podem sentir-nos interpel·lats per les benaurances de Lluc.
Jesús posa el món cap per avall, el seu Regne és diferent dels reialmes d´aquest mon, el seu Regne no es fonamenta en la riquesa i el poder, sinó en la misericòrdia, la compassió, la solidaritat, el dret i la justícia, la opció pels pobres i desvalguts. El Regne de Jesús no és com els reialmes d´Asíria, Babilonia, Pèrsia, Grècia y Roma, sinó el Regne de Natzaret y el Calvari. No és el reialme del països rics d´avui, sinó dels pobres.
I la paradoxa és que la autèntica felicitat no resideix en la riquesa, abundància i el confort del benestar, sinó en el seguiment del Jesús de Natzare, pobre i humil, i en el servei als altres.
No tanquem ràpidament l´evangeli de Lluc un cop llegit, sinó quedem-nos una estona en silenci. Som realment feliços? És feliç el nostre món d´avui? Ens limitem a lamentar les desgràcies del nostre món, mentre asseguts al sofà mirem la TV i prenem Coca Cola?
Tant de bo la pandèmia ens ajudi a copsar millor les benaurances de Jesús, i a ser més feliços.
