Temps Ordinari - Quinzè diumenge

Projecte de Déu

Ben escoltat i ben reflexionat el text, que hem proclamat, de la carta de sant Pau als Efesis, en el que se'ns exposa el projecte que té Déu amb tot el que ha sortit de les seves mans, hauríem d'unir-nos en l'acció de gràcies amb la que està expressada. El projecte de Déu és mogut pel seu gran amor per tot el que Ell ha creat, de tal manera que el seu gran desig és unir en el Crist tot el món, tant el del cel com el de la terra.

 I, evidentment, dins de la terra  hi estem inclosos cada un de nosaltres. Per això el text ens crida a sentir-nos veritables beneficiaris del seu projecte i a viure units a l’acció de gràcies que sant Pau ens ha expressat, i que la comunitat d’Efes deuria repetir sovint.

Col·laboradors del projecte

Per a la instauració d'aquest projecte d'amor, Jesús crida els seus deixebles a col·laborar-hi, tot anunciant-lo ja ben proper. És més, la presència de Jesús entre nosaltres vol dir que ja s’ha començat a realitzar.

Aquest anunci no està basat en la força de la imposició, ni en els mitjans tècnics, ni en les paraules brillants i convincents, ni en qualsevol altre recurs purament humà, sinó  en la qualitat de les actituds i de la solidaritat dels. I aquesta qualitat ve donada per la força de l’Esperit. Ens diu l'evangeli que els dotze se’n van anar i predicaven a la gent que es convertissin. Com ho feien? Traient molts dimonis i ungien amb oli molts malalts, que es posaven bons.

És l'actitud compassiva i bondadosa amb tots els que patien mals físics, psicològics o morals. L'actitud que va tenir Jesús amb tants i tants que se li van acostar o que ell mateix va anar a trobar.

Al llarg de la història del cristianisme, innombrables seguidors de Jesús, s'han pres seriosament la instauració d'aquest projecte seguint imitant les seves actituds i gestos sempre adequats als diversos llocs, temps i persones.

Enmig, doncs, d'una complexa història del cristianisme, plena d'errades, a vegades plena d'enfrontaments i d’imposicions fonamentalistes i de poder, sobresurten les actituds i gestos de compassió, de bondat, de perdó totalment gratuïts i desinteressats de tants cristians, que han alliberat de tants mals, han alleugerit tants dolors i han refet vides desorientades de  persones. Els seguidors de Jesús som homes i dones imperfectes, de vegades egoistes, però  amb la força de l'Esperit de Jesús podem i  devem  col·laborar amb el desig i el projecte del Bon Déu.

Col·laboradors anònims

I aquest projecte no solament està a càrrec dels que volem i intentem, d'una manera formal, ser seguidors de Jesús, sinó que, sense ser-ne conscients, molts homes i dones fan realitat el projecte amb la seva bondat i la seva solidaritat.

I ho fan en molts àmbits del món actual en el que és viu, o es malviu ben lluny del projecte de Déu. En una bona part encara s’utilitza la violència de les armes com a camí de resolució de conflictes o per aconseguir una pretesa pau. I en realitat al que porta és a una destrucció, a la mort, al dolor, a la precarietat i abandó de molts innocents. També en els àmbits jurídics ens allunyem del projecte de Déu amb lleis i prescripcions restrictives d’acollida dels qui busquen una vida digna. I sovint en la relació entre diverses instàncies polítiques i socials es busca més l’enfrontament i la confrontació que l’acord, l’entesa, el bé comú.

Tant de bo sapiguem col·laborar tots, creients i no creients, persones de bona voluntat, a fer realitat, l’ expressat en el salm amb el que avui hem pregat fa una estona: La fidelitat i l’amor es trobaran, s’abraçaran la bondat i la pau;.... La bondat anirà al seu davant, i la pau li seguirà les petjades.

Tant de bo estiguin sempre a punt aquestes actituds en nosaltres i en molts  altres, i donem  bon fruit de Regne de Déu en un lloc o altre.

Tat de bo, sempre!

Francesc Xicoy, sj.
Pregària escoltada (coord. Marta Burguet)