“Què vol dir això?”
És la pregunta que ens cal fer quan llegim, proclamem i escoltem l’evangeli. I podríem distingir tres nivells d’interès i de resposta.
En primer lloc, ens podem preguntar pel significat que té la pregunta i la seva resposta en el text concret. És el que correspon als estudiosos de la bíblia, als exegetes. La pregunta i la resposta es mou en el camp acadèmic.
I en aquest cas, la manera d’ensenyar i d’obrar de Jesús, el poble la contraposava a la manera d’ensenyar dels mestres de la Llei.
Com ensenyaven i obraven el mestres de la llei? L’ensenyament dels mestres de llei estava motivada pel seu interès egoista, per l’afany en mostrar el seu coneixement de la llei, per la seva estricta i freda aplicació, per mantenir el seu poder i prestigi; en definitiva pels seus interessos personals.
Jesús parlava amb autoritat.
Jesús parlava i obrava amb autoritat, perquè estava atent i escoltava la veu de l’Esperit; aquell Esperit que en el seu baptisme, com contemplaven fa unes setmanes, va davallà i li va inspirar la seva missió. Ja s’insinuava en el text de la primera lectura, en el que s’anunciava la vinguda d’un profeta: “li posaré als llavis les meves paraules i ell els dirà tot el que jo li ordenaré”.
Jesús té l’autoritat que ve de l’Esperit, i es basa únicament en el desig del bé de l’altre, de l’alliberament del seu mal, sigui del tipus que sigui. I, per suposat, l’autoritat del seu ensenyament es reafirma amb la coherència entre el que ensenya i el que fa.
Això és el que respon a la pregunta que es feien els contemporanis de Jesús: “Què vol dir tot això?”
Què “ens”...i... “em” vol dir tot això?
En començar l’homilia dèiem que aquesta pregunta podia tenir i, de fet ha de tenir també, dues matisacions tot preguntant-nos: “Què “ens” vol dir tot això?, com Església, com a comunitat cristiana, com a col·lectiu dintre de la societat pluralista? Com parlem, com obrem, perquè tinguem valor, tinguem autoritat? Com Jesús? Com col·lectiu de poder o de servei?
I, finalment, el tercer nivell de la pregunta: “Què “em” vol dir tot això?” Què em mou a dir el que dic, i a fer el que faig? Què busco en tot això? Quina diferència hi ha entre el que dic i el que faig? En què baso la meva autoritat?
Tant de bo, doncs, davant la Paraula de Déu em pregunti, Què vol dir tot això? Què ens vol dir tot això? I, sobretot, que no deixi de preguntar-me: Què em vol dir tot això?
