Temps Ordinari - La Santíssima Trinitat

Adoneu-vos de la ubicació de la diada, a la frontera entre la fi del cicle Pasqual  (Pentecosta) i la recuperació dels diumenges de l'any. En un sentit diria que ens urgeix una síntesi i la panoràmica del que hem anat considerant en aquest temps fort litúrgic; perill, tanmateix, d'incòrrer en mer racionalisme (cas del Prefaci d'aquest dia) que enterboliria la simplicitat de la Revelació del Misteri trinitari diví i de la nostra participació. Els textos del NT demanen la mirada contemplativa al tema i presuposen una EXPERIÈNCIA. Frapa com la 1ª Joan (3,23-24) contraposa a l'acusació del cor -que sovint ens aclapara- una altra experiència del creient : I aquest és el seu manament: que creguem en el nom del seu Fill JC i que ens estimem els uns als altres. Els qui guarden els seus manaments (els dos esmentats) estan en Déu, i Déu en ells. I CONEIXEM que està en nosaltres PER L'ESPERIT que ens ha donat. Presuposa que M'ADONO d'aquesta Presència trinitària perquè he acollit l'amor i m'esforço en practicar el nou manament de l'amor. Dic això per tal d'exorcisar  una consideració nominalista a propòsit de la Trinitat, que tingui poca o nul·la incidència en la vida. En aquest sentit dirà Lluc en el seu comentari que segueix al Pare Nostre, i en una fonamental petició: Dona'ns cada dia el pa que necessitem.. Doncs bé, si vosaltres que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà l'ESPERIT SANT als que l'hi demanen (equació Pa-Esp. Sant). I és que sortir d'un mateix per l'amor i la pregària des de JC al Pare, esdevenen el camí reial per a fer una experiència de l'Esperit i, per tant, trinitària. Per altra banda, si la pregària s'adreça a l'Abba de Jesucrist, la seva mateixa condició de possibilitat és la de viure portats per l'Esperit.. perquè vosaltres heu rebut un Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: Abbà, Pare! Així l'Esperit s'UNEIX al nostre esperit  per donar testimoni que som fills de Déu (2ª lect. de Romans 8, 14-17) i, a Gàl 4,5: Sabem que som fills de Déu, perquè l'Esperit del seu Fill que ell ha enviat, crida en els nostres cors: ABBÀ, Pare! (antífona de comunió). Aquests pocs testimonis del NT ens consciencien de com la via d'accès a la Vida divina és la donació per part de Jesús, el Senyor, del seu Esperit: es tracta del do Pasqual per excel·lència, culminació de l'entrega del Servent a la Creu (19,30): Llavors inclinà el cap i va lliurar l'Esperit (lliura als creients l'Esperit)  i ho confirma en la 1ª aparició als Apòstols: Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: -Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres. Llavors va alenar damunt d'ells i els digué: REBEU L'ESPERIT SANT.. (20, 20-22). Per tant, el  do és temporalment previ al de la Pentecosta -de llançament de l'Església-. L'Evangeli d'enguany, de Mt 28, 16-20, fa dues afirmacions importants: a)  l'esment de la fòrmula trinitària en el Baptisme b) i la voluntat de permanència amb vosaltres, cada dia, fins a la fi del món. La proskinesis = postració davant el Senyor -ni que alguns dubtessin- forma inclusió amb la del començament de l'Evangeli = i els mags d'Orient l'adoraren (2,11). Aquests van reconèixer en l'infant de Betlem l'únic Déu, en tant que ara l'evangelista Sinòptic confessa el Misteri trinitari, i ho fa per primer cop en tancar la Revelació al seu Evang. Es tracta d'un procès que ens ha de fer concienciar i que té -com a punt de partida- la fe i el Baptisme en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant. Aquest -no pas Altre- és el Déu que ENS VE A TROBAR i del que ens hi hem deixat trobar. Aniriem a palpentes si no s'hagués auto-revelat. Sorpresa del creient de l'AT i, en aquest sentit, funció de la 1ª lectura d'enguany: Deuteronomi 4,32-34.39.40. -Déu que es manifesta i actua: Déu d'Abraham, d'Isaac i de Jacob.. Déu dels pares; -Déu de la Revelació del Nom = Jo sóc! -SERÉ!- (ho anireu descobrint en la seva actuació: gesta de l'alliberament d'Egipte i del compliment: ha lluitat a favor nostre! Ho expresa amb emoció el Testament de Moisès: no és pas el Déu de la filosofia, ni el de les especulacions asiàtiques -mena de magma sense Jo ni personalitat-, és ben bé un TÚ (té cor i té consciència) = Déu és AMOR, pot dir NOSALTRES i, alhora, és per a nosaltres: Tant ha estimat Déu el món, que l'ha donat.. No us deixaré orfes (4ªrt Evang) No ho puc entendre, em supera.. només em resta l'obediència de la fe i, en aquest sentit: -per una banda, joia d'intuir la riquesa de Vida que hi ha EN DÉU i que em resulta indicible i, -per l'altra, joia de conèixer com ha volgut que participessin d'aquesta vida divina, per l'inserció de Crist-Jesús en la nostra realitat:El text de Romans ho manifesta com a Revelació de JC: -donació del Fill per part del Pare i -donació de l'Esperit Sant per part del Fill, com a nova respiració que ens hi capacita pels sentiments filials (Abbà) per la fe i el baptisme. -és el més REAL = íntim i trascendent alhora, -obre el cor i la intel·ligència per a creure = testifica en nosaltres (miracle de la fe). -de cap manera no es trata d'una veritat indigesta -n'és l'ESENCIA de tot-  = no som pas teístes, sinò cristians. -possibilita sostenir un diàleg personal amb Ell = des de JC - al Pare - en l'Esp. Sant.                                                       _________                                                                                              Imatge de la RESPIRACIÓ:  pranayama cristià = inspiració – retenció – expiració: *En el NOM del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant. *GLÒRIA al Pare, al Fill i a l’Esperit Sant *Abba, Pare = ens dóna la Parresia = abandó i acolliment : JC és SENYOR *L’experiència de Déu és una experiència. de l’ESPERIT, de DIVINITZACIÓ *Facilita la CONNATURALITAT de la Fe                        *No és pas afirmació racionalista, ni teorema intel·lectual, ans, *acte del cor intel·ligent i de la ment cordial = de la integritat de TOT l’ésser.