Dos apunts per a l'homilia
Les reflexions homilètiques d'estiu agafen una mica a contrapeu la gent que està de vacances. La vida és molt seriosa. Moltes persones viuen en extrema precarietat humana i espiritual. Els reptes evangèlics que ens aporta la litúrgia dominical no coneixen vacances. Són prioritaris. Són urgents.
De quina riquesa parlem?
El diumenge passat sant Lluc recollia la paràbola del ric que semblava que ja ho tenia tot però, si moria la mateixa nit, del que tenia ni li serviria de res ni per a ell ni per a tornar el deute de la vida. Acabava amb la recomanació de Jesús de fer-se ric als ulls de Déu.
A l'evangeli d'avui hi ha una indicació cabdal: " On teniu el vostre tresor hi tindreu el vostre cor". Amb una fina pedagogia Jesús proposa de vendre-ho tot i donar-ho als pobres. Si fem això, On anirà a parar el nostre cor? On estarà els nostre cor?
Jesús acaba de parlar de la recerca prioritària del Regne. Recordem aquell mercader que troba una perla fina de molt preu amagada en un camp i ven tot el que té per haver-la. La perla és el Regne. La perla és fer les coses segons Déu, segons la manera de fer de Déu. La perla és la solidaritat amb el pobre tal com fa Jesús fins a la sacietat. Ell està convençut que el Pare dona gustosament el Regne a tothom que li demani.
La riquesa de la fe
El fragment del capítol 11 de la carta als Hebreus, que hem llegit, parla del tresor del Regne amb altres paraules. Parla del tresor de la fe; és a dir, que les coses es facin segons Déu. En aquest capítol 17 vegades s'utilitza la fórmula "gràcies a la fe..." i hi van desfilant Abraham, Sara, Jacob, Isaac, Moisès i fins i tot Rahab, la prostituta.
Gràcies a la fe es van llançar en braços de l'auguri de la Providència Divina. La carta constata que molts no van arribar a gaudir de la promesa que se'ls havia fet. Deixa això en entredit la confiança en Déu? Segons l'autor d'Hebreus, de cap manera. L'acompliment, ni que sigui després de la mort queda consignat meravellosament en les Escriptures: Tots aquests han merescut per la seva fe el testimoni de l'Escriptura (He 11,19), per a bé dels qui encara estem en camí.
De fet, diu, creure és posseir anticipadament allò que esperem, és conèixer realitats que no veiem. Els antics han merescut per la fe el testimoni de l'Escriptura... però no van obtenir el que Déu havia promès, perquè ell, que ens tenia preparada una sort millor, un tresor definitiu on ni el lladre ni l'arna hi poden res, l'ésser de Jesús mateix, és a dir, el Regne.
Benaurats, diu Jesús a Tomàs, els qui creuran sense veure.
