Jesús. Pres per boig pels familiars, posseït per Beelzebul pels qui l’envolten, i, pels mestres de la Llei, receptacle d’esperits malignes. Vergonya de la seva mare i dels seus germans que se’l volen endur a casa.
Costa que la vida i l’esperança s’obrin pas en una societat amb pors, tancada a la novetat, agafada al ferro roent de falses seguretats, depenent, en el fons, de les manipulacions del Mal Esperit. Costa aprendre dels errors i pecats dels germans.
Meditant aquest fragment de l’Evangeli on se’ns mostra Jesús que no té por, que ha anat guarint als oprimits pels mals esperits, bojos, desequilibrats o senzillament rebutjats per les seves famílies i comunitats. En el fons, a part de les explicacions que va fent Jesús sobre tàctiques i organització dels “estols malèfics”, hi ha una denúncia implícita.
Les opcions pels pobres, pels febles, pels innocents, pels qui molesten, pels qui posen en qüestió la gratuïtat de Déu (que es bo amb tothom, amb els oficialment pecadors), no interessen. La Filiació que Jesús mostra amb la seva paraula i vida, la Paternitat d’un Déu que mira primer els cors que les accions, no interessa, fa mal, molesta, trenca “l’establert”. El Senyor “allibera” Déu de Jerusalem. Déu ha nascut i morirà fora de la Ciutat Santa.
Jesús ens dona la oportunitat de triar el “bàndol” on posar-me. Per qui opto? Fa ben poc Jesús ha triat els 12, per allà on passa, sembla que només el reconeixen com a Fill de Déu els “oprimits” (i no només pels esperits impurs o “malalties mentals”).
Jesús ofereix una nova fraternitat, centrada i fonamentada en “fer la voluntat de Déu”, Déu que Ell mateix sent com a Pare i com a rostre i “ésser” propi. Tota una blasfèmia per la religiositat jueva. Jesús és considerat blasfem perquè és jueu, perquè denuncia els excessos de poder en nom de Déu.
Jo puc triar, fer la voluntat de Déu, estimar com Jesús estima i m’estima. Sant Ignasi parla d' “oprobis i menyspreus” per seguir Jesús. Ell mateix va ser titllat de “boig” per Crist a Montserrat i a Manresa. De la bogeria a la genialitat hi ha només un fil de teranyina. De la bondat al bonisme, de la indiferència passiva i destructora a l’activa i arriscada, de la benedicció a la beneiteria...
Tan de bo pugui sentir que el Senyor em senyala dient-me “tu ets la meva mare i el meu germà, tu compleixes la voluntat de Déu”.
