Seguici de mortUna de les escenes més silencioses, per més gent que es reuneixi, és la de l’enterrament d’un jove. És fruit de la contradicció que suposa que, aquell que li tocaria estar en la plenitud de vida, ha estat pres per la mort. I és més dolorós si és un fill únic i, més encara, si és fill d’una viuda. És l’escena de la soledat més gran i del futur més fosc. I la tragèdia era més forta en aquells temps, ja que les viudes quedaven totalment desemparades. Aquesta és l’escena amb la que es va trobar Jesús.
Seguici de vida
Era impensable que Jesús s’hi sentís indiferent. Jesús va venir a fer-se solidari, fer-se seus els dolors dels altres. Per això es va commoure profundament. Se li va entendrir el cor. No podia ser d’una altra manera. Jesús ve a fer-se solidari dels dolors humans. Però Jesús ve, també, a portar consol i esperança. Per consolar-la li diu: “No ploris”. Però sobretot porta esperança i, sense escrúpol de ser titllat d’impur per tocar un mort, aconsegueix frenar el camí de la comitiva, la comitiva de la mort («els qui el portaven s’aturaren») i trenca el trist silenci, o potser els gemecs de plany, amb un decidit crit: “Jove, aixecat!”. I el jove ja «assegut» comença a parlar i Jesús el lliura a la seva mare, perquè tots dos reiniciïn el camí de vida
Seguici de mort, avui
El nostre món viu escenes molt semblants. Hi ha seguicis de dolor i de mort: a l’àmbit global, per les dificultats d'enteniment entre les nacions per acollir immigrants i refugiats, a l'àmbit social, per causa de les escandaloses i injustes desigualtats, i per l’elevat atur; en el polític, pel desencís a causa dels interessos partidistes, egoistes i corruptes de molts dels seus agents; en el familiar, pels drames de determinades separacions i de les violències domèstiques; en el juvenil per la instrumentalització dels infants per la guerra i pels baixos instints, i per la falta d’oportunitats de trobar una sortida laboral digna i adequada a la seva formació; en el de l’ancianitat, per situacions d’amarga soledat i abandó, en l’ecològic,pel poc respecte a la natura i el control climàtic, en el religiós pels fonamentalismes i fanatismes que porten violència i morts,per escàndols financers i morals en determinats sectors i pels criteris superficials, pragmàtics i materialistes estesos a la societat, que fan innecessari un " més enllà", i sobrer un Déu.
Seguici de vida, avui i demà
Davant d'aquests seguicis de dolor i de mort cal que es formin seguicis de vida. Els cristians, seguidors de Jesús de l'evangeli, juntament amb els homes i dones de bona voluntat hem d’intentar aturar els seguicis de mort, cada u i cada col·lectiu des del seu context i segons les seves possibilitats, amb el seu senzill obrar hem de fer un crit de desvetllament i ànim, semblant a aquell «jove, aixecat!» perquè en els diversos àmbits es reiniciï el camí de vida, camí de diàleg, camí de solidaritat, camí de col·laboració, camí de descobrir bones causes i per comprometre's, camí de trobar el sentit profund i fratern de la vida, camí d'obertura al més enllà...L'Esperit de Jesús a Naïm ens hi acompanya, ens hi inspira i ens hi mou.
