Estem tan acostumats a sentir això de la sal de la terra i la llum del món, que no ens impressiona massa.
Tanmateix aquestes paraules formen part del sermó de la muntanya de l´evangeli de Mateu, just després de les benaurances. Deuen ser, doncs, consells importants.
Ni la sal ni la llum son coses noves per nosaltres, tenim sal abundant i tenim llum elèctrica totes les nits. Però ni en temps de Jesús ni en el nostre temps, tothom té sal i llum.
Però no es tracta únicament del clorur sòdic, ni d'electricitat, sinó de viure amb gust i sentit, i de no viure a les fosques.
I nosaltres vivim en un món que moltes vegades ha perdut el sentit de la vida i que viu a les fosques.
Hi ha tanta gent que pateix dificultats de tot tipus, de pobresa i malaltia, de llibertat i de manca d'esperança, de soledat i d'atur, de jovent sense futur, de països en guerra i violència, de canvi climàtic, de manca de horitzó a la vida. Hi ha gent que ha perdut la fe, que viu la vida com un absurd, que te por a la mort. Els mitjans de comunicació només ens ofereixen males notícies cada dia.
En front d'aquesta situació, l´evangeli ens ofereix sentit i llum, no com si l'evangeli ens tregui les dificultats i ens faci miracles, sinó que ens dóna un horitzó i un sentit a la vida. I això no prové de doctrines ni de normes, sinó de la fe en la persona de Jesús de Natzaret.
Jesús és la llum del món i la sal de la vida, és la presència de Déu al nostre món i a la nostra història, és l'amor, la misericòrdia i la bondat de Déu enmig nostre, és la bona notícia del Regne de Déu, un Regne de justícia, d'amor i de pau, és un estil de la seva vida, alternatiu al de les grans potències i al dels poderosos d'aquest món, és la força de la seva creu i de la seva resurrecció.
I el Regne, que Jesús predica, és lluita contra la mort i alliberament de tot esclavatge i mort. Per això, Jesús s'acosta als marginats i malalts, als pobres i pecadors.
En aquest sentit, ser cristià és seguir Jesús, ser sal i llum pel nostre món, donar esperança, estimar més les persones que els diners, ajudar els immigrants i els sense sostre, lluitar per un món més just, lliure i respectuós amb la tota creació, la casa nostra.
I tot això, no com un deure feixuc i una carrega pesada de complir, sinó amb l alegria i el goig de l´evangeli, de les benaurances, amb gust i sentit de l´humor, perquè creiem que un dia les armes es convertiran en arades, i els nens podran jugaran amb la serp... Ingenuïtat o compliment de la primera benaurança: feliços els pobres en l´esperit, d'ells és el Regne del cel ?
