La celebració d’aquest diumenge, el baptisme del Senyor, tanca el temps de Nadal, i ens obre al temps ordinari. Una magnífica situació per mirar el panorama. Veure d’on venim, mirar on som, i albirar cap on ens dirigim. Mirar i veure. Amb tot l’agraïment, el realisme, i alhora tota l’esperança posada en joc!
1.- Acaba el temps de Nadal.
Potser sentirem que ha passat ràpid. Alguns, però, fins i tot diran que “...ja tenia ganes que passés, i tornar al ritme normal...”. Segur.
Tenim, avui, una preciosa ocasió per preguntar-nos com hem viscut aquest temps de Nadal. No donem res per suposat. Ni deixem que passin les coses, tot seguint el ritme del calendari. Valorem si hem viscut realment “en estat de Nadal”: Déu amb nosaltres.
Mirem i preguntem-nos si hem deixat néixer Jesús en nosaltres, en les nostres relacions, en les nostres activitats. Hem ajudat algú a ser més feliç? Hem entendrit el cor? Hem crescut en bondat i en solidaritat? Hem pregat i contemplat aquest misteri d’amor? Podem dir si som una mica més humans, més cristians, després d’haver celebrat l’encarnació de Déu?
No deixem passar aquesta ocasió. Preguntem-nos què hem après, de la nostra vivència d’aquestes festes. I prenem nota. Donem-ne gràcies!
2.- Mirem Jesús.
El relat del baptisme de Jesús és un relat d’epifania. Mags – Baptisme - Canà són relats d’epifania. Hi ha una manifestació clara de la identitat de Jesús. En el d’avui hi són presents, també, diversos elements carregats de referències bíbliques: Joan, el Jordà, la veu del cel.
En el Baptisme, el Pare parla: És el meu Fill. Mirem Jesús, tal com el mira el Pare. Amb passió per la Humanitat. Déu aposta per la Humanitat. Jesús es posa a la cua de la Humanitat, al costat d’un munt de gent. Un més. I, quan es buida del tot, parla el Pare: Aquest és el meu Fill. Déu es compromet amb la nostra Humanitat. Una Humanitat cridada a ser plenificada per l’Esperit. Segueix confiant en els homes i dones.
Mirem Jesús. Ell inicia la seva missió. El seu caminar el durà a la creu i a la resurrecció.
3.- Nosaltres, batejats.
La celebració del Baptisme de Jesús ens parla també, de fet, del nostre baptisme. Perquè hem estat batejats pel mateix Esperit. La nostra vida ha esta ungida, per la força de l’Esperit, per “passar pel món fent el bé”, com Jesús. Convocats a continuar la missió de Jesús. Avui, als nostres dies. En el nostre món. Allà on som i ens movem.
Amb el baptisme hem estat fets fills de Déu. Fills, en el Fill. Som de la seva família.
I val la pena que ens sentim dir, dit a cadascú de nosaltres, a cau d’orella: “ets els meu fill”. Així comença tot. Amb el baptisme comença tot.
Els batejats ens sabem fills, i volem comunicar al nostre voltant aquesta bona notícia. Volem viure com a fills de Déu. Volem un món que sigui casa de tots, perquè l’ha fet el Pare de tots.
