L'altre dia una persona expressava la seva expectativa sobre el que sentiria el moment en què es trobés, cara a cara, amb el Senyor el dia del seu traspàs d'aquest món a l'altre.Avui les lectures ens conviden que, ja aquí, en aquest món, prenguem consciència que estem en presència del Senyor, com Moisès s'hi sentia davant la figura de la bardissa i en sentir el seu nom, va exclamar decidit:"Aquí em teniu".No sé el que cada u de nosaltres sent, espontàniament, quan diem que ens posem en presència de Déu. Però les lectures d'avui ens diuen algunes de les impressions, sentiments i actituds que hauríem de tenir.Hauríem de tenir l'actitud de respecte davant el Déu gran i sagrat. Per això demanavadescalçar-se a Moisès. I, per a nosaltres, tot lloc és sagrat, perquè qualsevol és lloc de la seva presència.Hauríem de tenir la impressió que Déu no està per castigar les nostres faltes, com semblava que creien alguns a propòsit de les dues anècdotes de les que n'hi van fer referència a Jesús.Hauríem de tenir el convenciment que Déu ens coneix i, malgrat sap de les nostres debilitats, falles i passivitats, com una figuera sense fruits, té esperança de la nostra conversió, i hi posa confiança.Hauríem de tenir la sensació que Déu ens protegeix i ens empara, com ho feia en el desert amb el seu poble envoltant-lo amb aquell núvol, del que fa referència sant Pau.Hauríem de tenir la percepció que Déu ens fa sentir el clam dels que pateixen en el nostre món, i que ens fa la crida que ens hi impliquem per poder-los atendre i alliberar-los del seu dolor, o si més no, atenuar-lo.Josep Ratzinger en presència del Senyor, segur que va anar dient, com Moisès, "aquí em teniu". I sentí la crida a deixar pas a l'Esperit perquè Ell inspiri l'elecció d'un nou bisbe de Roma, un nou Papa, que orienti l'Església de la manera que demanen els temps i les necessitats actuals.Es bo que en la nostra quaresma ens preguntem què és el que sentim quan prenem consciència de la presència de Déu, i, si el que sentim, està en consonància amb aquestes actituds que avui hem recordat.I avui Jesús ve avui a alimentar-nos amb un aliment molt superior al que els nostres avantpassats van tenir en el desert, quan s'alimentaven del manà o de l'aigua de la roca. Perquè el nostre aliment és Ell mateix en el pa i el vi de l'eucaristia.