Seguim el nostre camí de Quaresma, el nostre camí per anar purificant i renovar la nostra vida. Avui l’evangeli ens mostra un Jesús indignat i expulsant els que estaven en el temple aquell dia.
Ens podem preguntar per què Jesús actua amb tal contundència, ell que sempre deia allò de ‘benaurats els mansuets de cor’... Per què en aquesta escena Jesús actua amb la vehemència amb la que ho fa?
Potser el relat és més profund i significatiu per a nosaltres, que un simple agafar Jesús ‘en un dia dolent’?
Segurament sí, és clar… hi ha un missatge més profund, i és un missage doble.
D’una banda, Jesús ens diu que actua mogut pel zel pel Temple del Senyor. Van convertir el Temple en un espai de compavenda dels animals per als sacrificis, van transformar el Temple de la presència del Senyor en un lloc per fer negoci. I això irrita profundament Jesús: “no convertiu en mercat la casa del meu Pare”.
El que havia de ser lloc de trobada i de lloança i presència agraïda amb el Senyor, s’havia convertit en un gran mercat.
Potser aquesta escena ens pot fer preguntar com és la nostra pregària: la nostra relació amb el Senyor a la pregària, és un cert ‘mercadeig’ amb Ell, per demanar coses, per bones que siguin? O és un espai de trobada gratuïta i amorosa amb Aquell que ens estima?
Fa pocs dies, em van comentar una frase d’un jesuïta, ja difunt, que era molt savi, un teòleg ben profund, però que va dir a un company: “pregar és sentir-se viu davant Aquell que sé que m'estima i em coneix”.
Sí, la pregària és on nosaltres podem viure el que Jesús entenia que havia de ser la relació amb el Senyor: quelcom sagrat, preciós, delicat, tendre, amorós…
Com és, doncs, la nostra pregària? Potser aquest temps de Quaresma ens pot ajudar a renovar-la?
El segon missatge que podem treure de l’evangeli d’avui és el següent. Recordem que sant Pau deia: “no sabeu que sou Temples de l’Esperit?” No sabeu, ve a dir, que l’Esperit habita els vostres cors, i que cada persona és habitada per l’Esperit, i per tant digne de tot respecte, inviolable, una realitat preciosa i sagrada?
Per això les paraules apassionades de Jesús ens poden interpel·lar també de nou: ”no convertiu en mercat la casa del meu Pare”.
Potser la nostra societat està avui convertint les persones en productores o consumidores? Que el valor de cada persona és el que consumeix o el que produeix? Potser, per tant, les persones que ni produeixen ni consumeixen, poden ser ‘descartades’, com diu el Papa Francesc?
Aquesta Quaresma pot ser un temps per revisar com ens posicionem davant les persones més petites, les que figuren menys en la nostra societat?
Potser aquesta Quaresma pot ser un temps per deixar augmentar el nostre zel per la cura i la revalorització de les persones grans, les que no tenen feina, les que viuen a barris perifèrics, les que ni produeixen ni consumeixen?
Potser aquesta Quaresma pot ser també un temps per veure què vol dir el que Jesús va dir en aquell moment? “El zel del vostre temple em consumia”.
Que el Senyor ens ajudi a augmentar el nostre zel pels més petits, pels descartats, pels que no figuren… perquè cada persona és fill, filla de Déu, estimada profundament per Ell, i digne de tot respecte i atenció.
Senyor, ajuda’ns a pregar com tu vols, ensenya’ns a valorar cada persona tal i com tu la mires i la valores…
Que així sigui.
