Ben endinsats ja en la quaresma urgeix que fem cas a la paraula de Déu que posava Pere, Jaume i Joan, sota el guiatge de Jesús. Feu el que Ell us digui. Moisès i Elies n'eren testimonis. Justament la primera lectura d'avui apunta l'inici del camí de tot un poble empès per l'íntim contacte de Moisès amb Déu. Llavors el terme fou la Terra Promesa. Ara és el camí de tota l'Església cap a la Pasqua de Jesús, cap a que la nostra realitat sigui segons Déu.
Donar fruit abundant
Ben al llarg de tot l'evangeli Jesús malda perquè tothom doni fruit. En aquesta realitat fecunda hi ha la glòria de Déu i la vida de l'ésser humà. També s'expressa amb altres imatges, com ara en ser llum i sal, visibles com una ciutat dalt la muntanya, o bé en ser ferment... Al darrere de cada imatge hi ha la collita de bones obres que vivifiquen la persona, ajuden el germà i inciten a glorificar Déu. Tal com diu St Ireneu, la glòria de Déu és que l'home visqui i la vida de l'home és la visió de Déu.
La paràbola del sembrador dels sinòptics és potser la més emblemàtica per parlar de fruit. Hi ha llavors que queden ofegades, mentre que d'altres arriben a donar el cent per u. En Sant Joan la paràbola del cep i les sarments recull totes les imatges bíbliques dels fruits de la vinya, afegint-hi la necessitat d'estar units a Crist. Les sarments que no donen fruit, el Pare les talla i són llençades al foc.
Ara bé, a Israel cada casa tenia la seva parra i la seva figuera. Quan els profetes parlen de la pau de Déu, descriuen el benestar de tothom en gaudir de la seva ombra. Aquell dia us convidareu els uns als altres sota la parra i sota la figuera. Ho dic jo, el Senyor de l'univers. (ZA 3,10)
El drama del mal que emergeix per totes bandes
Diuen a Jesús que Pilat ha matat uns galileus, barrejant la seva sang amb la de les víctimes del sacrifici. Era innocent aquella freda informació? Es volia un posicionament polític de Jesús contra Pilat o una manca de compromís amb el poble? Les víctimes s'oferien en temps pasqual i en el temple de Jerusalem. L'informaven d'un crim sagrat, horripilant. En un altre moment li preguntaran sobre pagar l'impost del Cèsar.
Jesús afegeix llenya, recordant la mort d'accident de 18 jueus esclafats a l'esfondrament de la torre de Siloè.
Sembla que Jesús deixa a part si el problema del mal accidental o causat és un càstig de Déu. El preocupa i subratlla una altra cosa. El final pot ser sobtat. Com l'assalt d'un lladre. Cal aprofitar el temps. Canvieu de mentalitat. Convertiu-vos! Doneu fruit!
El treball voluntari del vinyater
Tornem a la consideració del camí quaresmal. La llavor crescuda entre espines s'ofega. St Marc ho descriu així: però les preocupacions d'aquest món, la seducció de les riqueses i les altres cobejances els envaeixen i arriben a ofegar-la; per això no dóna fruit. (Mc 4,19).
Subratlla Jesús la paciència de l'amo. Per tercer any consecutiu va a la figuera i no hi troba fruit. És baldera. Malgasta la terra que ocupa. En qualsevol moment pot atrapar-nos la mort. La paciència té límit.
Però..., no! Ell encara n'afegeix. Vet aquí la novetat de Jesús. Facilita i acompanya la conversió un any més. Cavarà tot el voltant de la figuera, netejant-lo de cards i males herbes. Hi posarà fems, nodriment...
La quaresma és viure aquesta transformació en companyia. Empeltats a Ell.
Realitzarem així el que descriu tan admirablement la carta als Efesis:
Som obra seva: Déu ens ha creat en Jesucrist, i ens ha destinat a realitzar les bones obres que ell mateix havia preparat perquè visquéssim practicant-les. Ef 2,10.
