Quaresma - Tercer diumenge

El fragment de l'Evangeli de Lluc és una exhortació a buscar la conversió de cor, el canvi de vida, dirigits a donar fruit com explica la paràbola del vinyater. La primera part de la lectura insisteix en que no ens confiem perquè som "galileus" o "habitants de Jerusalem" o "ja" som catòlics. Les paraules de Jesús cerquen la finalitat de la Quaresma: la conversió que dona fruit, un fruit que ha d'arribar també als altres en justícia i solidaritat.Aquest fruit ve preparat per l'exemple de Jahvé. Per això em sembla millor avui insistir més en aquest missatge de l'Èxode al que s'afegeix la lliçó que Pau extreu de la història del Poble en l'Èxode, en la qual es presenta el contrast entre la generositat del Senyor que els acompanya i els fa beure de la roca que prefigura Crist (Aquí podríem al·ludir al text de Mateu 7, 24-25: la casa edificada sobre la roca).Centrant-me ara Èxode 3, hem de subratllar dos missatges molt, molt, importants. El primer és que el Senyor explica com "he vist les penes" i "he sentit el clam" del Poble oprimit. Un text que inspira a Ignasi de Loiola  la Contemplació de l'Encarnació: Déu mira el món i reacciona dient "hagamos redención del Género humano". I aquesta redempció s'inicia en la decisió alliberadora del Poble que expressa el llibre de l'Èxode: "baixaré, doncs, a alliberar-lo" paraules base de tota teologia de l'Alliberament que inclou la missió de la persona humana, en aquest cas, a Moisés: "ves, jo t'envio". I amb aquesta missió Moisés es presentarà als seus germans. I, avui, ¿quina és la nostra - la meva - missió? ¿a on m'envia el Senyor?L'altre missatge d'Èxode 3 explica - en forma humana - qui és Déu: el Déu viu, el Déu de la vida i que dona vida i llibertat: "jo sóc el qui sóc". I aquest Déu no és "nou": és el Déu dels pares: d'Abraham, Isaac i Jacob. És el Déu fidel que no abandona mai els seus fills amb els quals s'ha compromès  amb la promesa més important la que neix de l'amor. La fidelitat de Déu es mostra en els fets que Pau recorda als Corintis i, en definitiva en tota la historia que partint de la PASQUA porta a la Aliança Primera del Sinaí i de Siquem  per culminar en la Nova i definitiva Aliança del Crist Jesús.