1. El dia després de la intervenció ocular del Cec de Naixement
Mai no s’hagués cregut que tot fos tan bell, amable, lluminós...! Li semblava que tothom estava radiant de la bellesa, que posà el Déu Creador. Els nens i les nenes jugant, els joves i les parelles festejant, els ancians caminat estintolant-se l’un amb l’altre.... Fins i tot veia “amb bons ulls” aquells fariseus que l’havien portat a la Sinagoga i li havien dit, amb paraules massa dures, “que tot ell havia nascut en pecat”. La Natura, que formosa que la veia, no s’ho hagués pogut imaginar! Ja mai més tractaria amb poca delicadesa al regal de la nostra “casa comuna”. Quina força deuria tenir l’ungüent que havia preparat aquell home amb “la seva saliva i el fang del terra”...! Feia veure-ho tot transfigurat, tot i no escamotejar les pobreses que veiem (i suportem) els vidents habituals.
És que l’operació als ulls, que li va fer aquell home (que ara sap que es diu Jesús) quan el va enviar a rentar-se’ls a la piscina, semblava que només li hagués obert els ulls per veure, com ho fa el Déu creador: “que tot és bo, i bell”, (“Déu veié que la llum era bona, i separà la llum de les tenebres”; Gn 1,4). Per això “aquell home” li va dir: “no tornis més a pecar”, no tornis a mirar les coses amb els ulls del “mentider” (diàbolos), no et deixis enredar per l’astut serpent que ho vol trastocar tot, no caiguis en la ingenuïtat de l’Adam del mite hebreu originari, que en el seu narcisisme només somia ser com Déu, i que l’únic que aconsegueix és veure’s despullat de la seva humanitat paradisíaca, quedar “cec” de rel (Gn 3).
Però sobretot, aquell pidolaire cec, va quedar enlluernat per la claror reverberant del qui és “la llum del món”, com els deixebles a la Transfiguració (que llegíem fa dos diumenges).
“Creus en el Fill de l’home... / Ja l’has vist / I el va adorar”. Fou un diàleg inefable, quan Jesús li havia sortit a l’encontre per consolar-lo, car l’havien expulsat de la Sinagoga. Havia perdut la “Sinagoga”, però havia “vist” el lloc veritable d’adorar, havia vist al Fill de l’home mirant-lo amb els ulls de Déu. Aquesta fou la més decisiva cura postoperatòria...! Jesús l’havia mirat...! Aquesta mirada li va quedar gravada als ulls per sempre, i des d’aleshores tot ho veia des de Jesús (“quan cap cosa creada sobre la faç de la terra no pot estimar en si, sinó en el Creador de totes elles”. - St. Ignasi - Exercicis 316,2).
Va besllumar que aquell Jesús “que parlava amb ell” era el Logos que està en Déu. Amb els seus ulls va “veure Déu” cara a cara (qui m’ha vist a mi ha vist al Pare - Jn 14,9).
2. Nosaltres som desig de veure la Llum i de repartir guspires de la Llum de Jesús
Què trista és la vida que no pot veure el reflex del Logos en cada criatura!
Per això avui és un dia adequat per preguntar-nos si als nostres ulls hi ha la llum de Jesús o la tenebra. Potser hauríem de fer pujar avui al púlpit el Cec de Naixement perquè ens parli de ceguesa i de visió, i que ens parli de les cures, com la que li feu Jesús, feta amb “saliva de Déu i amb fang de la terra”.
Si avui el féssim venir a predicar als nostres púlpits, el Cec potser ens faria consideracions sobre la cegueses. Ens parlaria de la bellesa del Rostre de Déu, de com quedà capgirat pel regal de “veure Déu en totes les coses, hores i persones”. Però, ves a saber, si hi afegiria per cloure el seu discurs unes petites consideracions, ben pragmàtiques, sobre cegueses de cada dia. Potser ens recordaria que ceguesa és:
- només “veure” les coses negatives, dels altres i d’un mateix. La nova visió de Jesús sap copsar la positivat de tot, en el realisme de “la saliva divina i el fang de la terra”.
- ceguesa és no “veure”, com l’Epuló cegat per les seves riqueses, tants Llàtzers, que tenen tot el dret d’esperar que jo els ajudi.
- ceguesa és mirar el partit de futbol de màxima audiència absolutament xuclats per l’espectacle, i no veure que la parella, fill, net… desitjarien xerrar una estona
- atendre l’enèsima trucada del mòbil, i no veure que la nostra filla o fill vol jugar una estona sense contínues interrupcions
- anar al cinema a veure aquella història tan frapant, i no veure pel camí moltes històries de persones que porten una existència grisa
- conduir a 140 km/h per l’autopista, i no veure els poblets que anem passant, plens de gent molt diferent, plens de gran riquesa i bellesa.
- acabar de llegir el diari satisfets d’estar ben informats, i no veure que moltes notícies estan manipulades, que coses importants, que estan passant al món, no són noticiables, són de països que no compten…
“Llavor Jesús afegí: Jo he vingut en aquest món per fer un judici: perquè els qui no hi veuen vegin, i els qui hi veuen es tornin cecs” (9,39).
