El substantiu i el verb
Hi ha grans paraules, substantius i verbs, que, a força d’utilitzar-les molt sovint, tenen el perill que puguin esdevenir vulgars, o, el que és pitjor, poden perdre el seu més autèntic i profund significat. I, evidentment, seria llastimós que ens passés a nosaltres.
I avui ens surt a les lectures, que hem proclamat, unes paraules que podríem considerar-les com les de més profund significat. I, com no?, són les paraules que s’expressen amb el substantiu “amor” i amb el verb “estimar”. Qui és capaç de definir el seu més adequat significat? I és obvi que no es pugui definir. I encara ho és més per als qui creiem i posem tota la nostra confiança en el Déu de Jesús de Natzaret: Pare, Fill i Esperit.
Déu-Amor
El que uneix les tres persones del nostre Déu és l’amor i l’acció d’estimar-se. Tant és així que, sant Joan a la primera de les seves cartes afirma que Déu és amor! I, per tant, tot el que ha sortit de Déu, tota la creació, és fruit del seu amor. I, consegüentment, cada u de nosaltres ho és!
Sant Pau ens ho ha reblat a la segona lectura:” Déu, que és ric en l’amor, ens ha estimat tant que ens ha donat la vida juntament amb Crist”.
I, com que nosaltres sovint malversem la vida negant-nos a l’amor, a l’autèntica vida tot donant joc al nostre egoisme, Jesús a l’evangeli ens ha dit avui: “Déu estima tant el món que ha donat el seu Fill únic, perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell”.
Camí d’amor
El camí quaresmal, doncs, cal que sigui camí de conversió, camí de conversió a Déu, al Déu de Jesús, conversió a Déu que és vida d’amor, font i origen de tot amor.
Des del silenci del nostre interior cal fer-nos conscients del do de la nostra vida, do de l’amor de Déu i que ens ha dotat de la gran capacitat d´estimar.
És qüestió d’anar a aprofundint en el sentit de la frase: “Déu estima tant el món... que envià el seu Fill al món...per salvar el món.”
I Jesús mateix ens suggereix que el contemplem enlairat, com la serp del desert que guaria les ferides. Nosaltres tot contemplant Jesús enlairat a la creu estem cridats a ponderar l’amor que Déu ens ha mostrat. I, certament, mai arribarem a tocar el fons del seu amor. Però en la mida, en què hi aprofundim, ens sentirem moguts a estimar-lo, tot estimant als germans.
Quaresma, camí de conversió a Déu, conversió a l’amor, a l’estimació mútua.
