Al començament de la Quaresma, escoltem l'evangeli de les temptacions de Jesús al desert.
Però aquest any, tot seguint l'evangeli de Marc, el centre de l´evangeli és un altre, és una mica diferent. El centre de l'evangeli d'avui és que s'ha complert el temps, el Regne de Déu és a prop i ens en hem de convertir i creure en la bona nova, en l'evangeli.
Per comprendre millor aquest evangeli, recordem el context. Marc comença el seu escrit que anomena evangeli, és a dir, la bona nova de Jesucrist, narrant la predicació de Joan Baptista, el baptisme de Jesús per Joan Baptista i l´esquinçament del cel amb la vinguda de l'Esperit i la veu del Pare que el proclama el seu Fill estimat.
Jesús quedaria segurament trasbalsat, impactat amb aquesta teofania del cel, que el proclamava Messies, i necessitava prendre distància, fer silenci i discerniment per saber com portar a terme la seva missió. L'Esperit l´empenyé cap al desert, on va passar quaranta dies, quaranta, un nombre que recorda els 40 anys del poble al desert. Segurament Jesús recordaria els 30 anys passats a Natzaret fent de fuster, paleta i camperol, recordaria la situació del poble d´Israel políticament sota l'imperi romà i, religiosament, sota uns dirigents farisaics i corruptes. Jesús al desert cercaria quin és el pla de Déu, la seva voluntat, com ser el Messies.
El fruit d´aquest recés és el que anunciarà al començar la seva vida pública, un cop empresonat Joan Baptista. Deia: “S'ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova”.
“S'ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop”: és a dir, ha arribat el moment oportú, el kairós, allò que els profetes anunciaren, ara s'ha complert. Déu Pare ha enviat al seu Fill; en Jesús de Natzaret es complex tot allò que de temps s'havia anunciat, ell és la mateixa novetat, el Nou Testament, un temps de gràcia, de misericòrdia, de perdó, de vida nova, d'Esperit Sant.
I aquest projecte és el Regne de Déu, un regne molt diferent dels regnes d'aquest món, un regne de veritat, de vida, d'amor, de llum, en el qual tots podem viure com a germans i germanes, fills i filles del Pare, en comunió amb Déu, amb tota la humanitat i amb tota la natura, sense fam, ni guerres, ni discriminacions socials, polítiques, religioses, culturals o sexuals, on tothom tingui pa, teulada i treball.
Però aquest projecte del Regne, que en Jesús ja s'ha apropat, no és màgic ni forçat, demana la nostra cooperació, la nostra lliure resposta i conversió, hem de creure en aquesta bona nova que ens porta Jesús. És un Regne lligat a Jesús, ell ens fa present l'estil del Regne, no podem limitar-nos a un Regne sense Jesús (temptació de moltes ideologies), ni a un Jesús sense Regne (temptació de espiritualismes i intimistes). Es tracta del Regne de Déu, que és do de l'Esperit. Hem de demanar que vingui el Regne, que vingui l´Esperit. I l'Esperit ens portarà cap a Jesús.
En el moment actual de pandèmia, el Regne vol dir salut, cura dels malalts, investigar vacunes i que arribin a tots el països, deixar una vida de consum i autosuficiència, viure amb sobrietat i justícia, respectar la natura, confiar en Déu i esperar dies millors: un altre món és possible, una altra democràcia és possible, una altra església és possible.
Aquest evangeli d'avui fonamenta que el dimecres de cendra, en lloc de la referència que som pols i a la pols tornarem, es pugui dir: “Converteix-te i creu en l'evangeli”. Que això no sigui un ritu més, sinó el començament d'una vida nova.
