Quaresma - Cinquè

Voldríem VEURE Jesús    1. Extraordinari conjunt, interrelacionat i unitari dels textos, com a desenvolupament de la primera proposició de l'EVANGELI: voldriem veure Jesús -fou la petició a Felipd'uns jueus de parla grega, vinguts a Jerusalem en ocasió de la Pasqua-. Felip anà a dir-ho a Andreu i, tots dos, ho feren saber a Jesús. Doncs, ara, -Senyor meu-: ara et voldria VEURE a tu, jo també!No puc menys d'esmentar allò que tant va sobtar a Ignasi de Loyola (Autobiografia), quan la persona més espiritual que conegué a Catalunya -una dona de Manresa- el va sorprendre: Oh, plagués el meu Senyor JC que se us volgués aparèixer un dia!. Ell s'estorà en sentir-ho, prenent-s'ho literalment.a) Jesús s'escolta el  prec dels Grecs i d'Ignasi, i els convida a VEURE'L. Cal que, abans, sintonitzin amb la seva onda: Ha arribat l'Hora en que el Fill de l'home ha de ser glorificat. És a dir, Jesús ens porta al seu terreny i fa de bon topògraf i guia: VEURE'L -QuinJC?-:Us ho dic amb tota veritat: Si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, resta sol, però si mor, dóna molt de fruit: profètic anunci de la Passió que  -en versió de Marc- sentirem el properDiumenge de Rams. Amb emoció l'aprofundirà la 2ª lectura d'Hebreus.Pels qui pretenguin veure'm -jo tinc una altra estètica de la del Món- i si estimen llur vida, la perden.  Molts -diria Pau- referint-se al definitiu trobament amb Crist, voldrien ser revestits de la immortalitat sense abans ser despullats de l'anterior roba. Això ens passa sovint: Veure Jesús -sense curset de capacitació (la comparació és inexactíssima, ja que es tracta d'un regal; però ja s'entèn que parlo d'una disponibilitat, que no consisteixi només en paraules). En Crist sempre els fets precedeixen les paraules:-Estimar el seu Pare (en quant home, que ell ho era també).-Vulnerabilitat respecte els seus germans = en  nom dels quals responia.b) Això comporta un itinerari intens d'assimilació, que ell aprengué (com a home) amb llàgrimes (2ª lectura d'Hebreus) a obeir i estimar, superant l'instint que mai no s'acaba de refiar brillantment.No deixa de ser interessant la reacció de l'home-Crist, que remarca el nostre text joànic: Enaquest moment em sento TORBAT (d'acord amb el Getsemaní dels Sinòptics): Què he de dir? - Pare, salveu-me d'aquesta hora?. No, és per arribar a aquesta hora que jo he vingut. Pare, GLORIFIQUEU el vostre Nom! I el Pare se l'escoltà, per la seva submissió (Hebreus): Jo l'he glorificat, però encara EL GLORIFICARÉ! D'aquesta manera s'ha convertit en FONT DE SALVACIÓ per a tots els qui se li sotmeten - I Jo, quan seré enlairat (Creu i Ressurrecció alhora) HO ATREURÉ TOT A MI.Alguns, Senyor, -des de llur petitesa i com a do de la teva Gràcia- t'han entregat llur confiança i, ajudant-se de la pregària i del teu model d'entrega, miren d'emparar-se d'Aquell que es va emparar d'ells; algun cop -fins en aquesta etapa peregrina, gaudeixend'espurnes de visió i de transfiguració.Ajuda'ns, Senyor, a sostenir els enigmes i a descifrar les paradoxes del teu camí i de l'existència.Obre -també- al teu servent el sentit de les Escriptures, llur coherència i bellesa; que res altre que Tu  no l'emmiralli ni et desplaci: un cor-intel·ligent, una intel·ligència cordial i consequents.I tornant altre cop al nostre Ignasi, diu ell -previ un procès de purificació i fidelitat- que VEIÉ JC, a Manresa, moltes vegades: si digués 20 o 40 no gosaria considerar-ho mentida. I, després, un cop a Jerusalem i altre cop caminant a prop de Pàdua. 2.Per arribar a aquest CANVI, m'adono que em cal experimentar una TRANSFORMACIÓDEL COR =  aquest canvi no pot ser tan sols opus meum; cal que esdevingui opus Dei.JEREMIES profetitzà aquest CANVI DEL COR, que Déu mateix propiciaria i que demana també el SALM: una simplificació que abasti la meva vida moral:       -que de una llei inflexible i sense lucidesa ni amor.       -o que dels meus adulteris amb les criatures,-i de les idolatries amb falses divinitats  m'interessi, per damunt de tot, caminar al teu costat i agafat de la teva mà.-que tingui ben clar que la religiositat quan ja no és diàleg o silent presència d'un JO-obert davant un TU personalitzat, o quan es desconecta del que ens diu la teva paraula  i de la confessió sempre renovada de que et necessito per assolir una ascensió que em supera..,-la nostra fe cristiana esdevé aleshores només cicles de la natura, llei, ola que es dilueix en un ocean inconscient i sense identitat per ambdos costats.3.Si fessim un balanç d'aquests 5 diumenges quaresmals del cicle B i del seu pòrtic dela Cendra, ens adonariem de com ha pretès obrir noves perspectivas i reestructurar la nostra trajectòria de cristians. Desert i tentació (no pas tentacions com Mt i Lc)- Transfiguracióen òptica de l'Evangeli de Marc. Els 3r, 4rt i  5è  pertanyen al 4rt Evang: purificació del Temple i naixença per l'aigua i l'Esperit com a esdeveniment pasqual,que remarcarà en l'entrega de l'esperit a la creu i de l'aigua que brolla del costat. El nostre cap. 12 de Jn. -com a lectura d'aquest 5è dium.- corona ambesplendidesa el conjunt, ajudat per l'acompanyament de Jeremies, del Salm i Hebreus.